'El nostre millor amic' Quadern didàctic publicat a_pel CAAS

El Consell Comarcal de la Selva ha editat, difusionat i lliurat gratuïtament a tots els visitants del CAAS el quadern didàctic "Per què plora en Boira?".

L'objectiu d'aquest quadern és ajudar a comprendre les responsabilitats que representa tenir un animal de companyia. L'abandonament d'animals és un problema que ens afecta a tots i que creix any rere any. Comprendre que significa tenir un nou amic ens ajuda a no prendre decisions irresponsables en el futur.

EN BOIRA

Cada vespre, havent sopat en Jofre anava a dir bona nit al seu gos. Era de raça basset i l’havien portat els reis de l’any passat. Li duia un plat amb aigua per a la nit i li passava el raspall perquè tingués el pèl llis i lluent. El gos udolava de gust.

Aquella nit en Jofre no va fer la visita habitual. Havia anat a dormir a ca l’avia.

De matinada, quan el sol encara no havia sortit, el pare va fer entrar el gos al cotxe. El basset semblava content, tot i que trobava a faltar l’amo petit. Van entrar a l’autopista i van córrer al voltant d’una hora. El pare va conduir el cotxe per un camí de terra i el va aturar en un revolt. Va fer sortir el gos del vehicle, i li va donar un copet suau al morro, tal com acostumava a fer quan encara era un cadell i el pare i la mare no s’havien començat a queixar que era gros, que menjava molt, que embrutava, que s’havia de dur al veterinari…

En Boira es va quedar quiet en aquell revolt del camí durant dos dies.

El senyor Pere i la senyora Enriqueta, que vivien al mas situat un tros més amunt d’aquell indret, passaven sovint a_pel camí per anar al poble. No els agradava gens que hi hagués gossos lliures que poguessin molestar en Pinxo i la Perla, els gossos de casa, perquè els feien bordar i podien molestar el bestiar.

A la cinquena vegada que es trobaren aquell gos trist palplantat allí mateix van parar el cotxe i li van tirar una pedra perque marxés. Però no es movia.

- Trucarem a les gosseres de Tossa- van decidir finalment.

Els nois de Tossa van trobar deseguida el gos abandonat seguint les instruccions del pagès.

Aquell vespre, a les gosseres, va baixar una boira espessa. En Jordi, l’encarregat, se la mirava des de la finestra. El gos nou udolava.

Quan feia dos mesos que el basset estava a les gosseres de Tossa, va arribar la senyora Maria, que vivia sola en un xalet i volia companyia. Es va fixar en ell.

Com es diu?- va preguntar.

- Va arribar sense collar- va contestar en Jordi, però la primera nit que va passar aquí va baixar la boira i vaig pensar que Boira seria un bon nom.

- Sí va contestar la senyora Maria- Boira se li escau.

En Boira va remenar la cua.

Va passar molts anys acompanyant la senyora Maria.
Cada matí feien una llarga passejada els voltants; en tornar a casa li posava un bon bol de pinso o d’arròs amb carn (que li agradava més) i el deixava la resta del matí rondant lliurement a_pel jardí.

El dia que en Boira feia deu anys al costat de la seva mestressa (cada any ho celebraven), la senyora Maria va pensar que ja era una mica vell per vigilar tot sol el xalet i el jardí i va decidir tornar a Tossa a buscar-li un ajudant.

A les gosseres encara hi havia en Jordi; va recordar la senyora Maria i va recordar el vell basset a qui ell mateix havia posat el nom.

- I com li han anat aquests anys a en Boira, senyora Maria? –li va preguntar mentre començaven a passejar entre les gàbies amb gossos abandonats.

- Crec que bé- respon ella. Encara que … malgrat hem visitat diversos veterinaris i especialistes no he pogut curar-lo.

- Curar-lo? Quin mal té? Va preguntar l’encarregat estranyat.

I amb tristesa, la senyora Maria va respondre:

- Cada vespre, havent sopat…plora.

TENIR UN GOS VOL DIR...

Hi ha una cosa que la senyora Maria va tenir en compte i els pares d’en Jofre no: un gos s’ha de cuidar tots els dies i durant tota la seva vida.

Un gos necessita menjar adequat, aigua suficient, un mínim d’exercici diari i atenció. S’ha de raspallar sovint, i a més se l’ha d’educar perquè sàpiga què pot fer i què no.

Quants anys viu un gos?

Races petites: entre 18 i 19 anys de mitjana
Races grans: uns 14 anys de mitjana

Què necessita?

• Menjar
• Aigua
• Aire lliure
• Jugar
• Fer les necessitats
• Reproduir-se
• Exercici
• Companyia
• Afecte
• Amo

Què necessita que li fem nosaltres?

• Donar-li menjar i aigua
• Treure’l a passejar
• Jugar amb ell, sobretot si és petit
• Netejar el que embruta quan fa les necessitats
• Portar-lo d’excursió amb nosaltres
• No deixar-lo sol més de mig dia
• Cuidar la seva salut
• Que l’eduquem

Com és i que fa?

• Sempre està atent
• És fidel
• Li agrada aprendre a fer coses noves
• Li agrada rosegar
• Es reprodueix
• Té molt bon olfacte i bona oïda
• Marca el territori orinant
• Mossega quan s’enfada
• Li agrada bordar
• Si està trist o sol, udola
• Fa forats per amagar coses

La llista de la senyora Maria
La senyora Maria, abans d’anar a la gossera a buscar un gos, va fer una llista de les feines que hauria de

A més va decidir posar-li un xip abans d’endur-se’l, per si de cas es perdés. Un xip és un aparell molt petit que es posa sota la a_pell i que serveix per saber el nom del gos i del seu propietari. També va decidir que es quedaria un gos mascle, perquè així no pot tenir gossets.

PERQUÈ LA GENT TÉ UN GOS...

Quan decideixes tenir un gos has de saber el perquè. Hi ha gent que té gossos per raons molt diferents: per al ramat, per vigilar, per buscar coses, per jugar, perquè volen companyia, per caçar, i d’altres.

Mascle o femella

Els mascles són més entremaliats i actius que les femelles, i el començament costa més educar-los. Les femelles són més tranquil·les, però poden tenir cadells cada 6 mesos. Si agafes una femella, has d’assabentar-te si està esterilitzada. La primera vegada que té gossets no costa gaire trobar-los un amo.
Però la segona, i la tercera.. és molt més difícil.

Cadell o Adult

Cadell és el nom que reben els gossos quan acaben de néixer i mentre són petits. El cadell es pot separar de la seva mare quan té vuit setmanes. Però cal tenir en compte que quan és petit necessita molta atenció i embruta molt més. En canvi, un gos gran ja sap fer les necessitats fora de casa, i no l’hauràs de vigilar a cada moment. Els gossos grans també són molt menys entremaliats que els cadells.

Gran o petit

Hi ha molts tipus de gossos, i els gossos de moltes mides. Els diferents tipus s’anomenen raça. Els gossos de raça petita són juganers i no fan gaire nosa, però els agrada molt bordar. Els de raça gran no són tan esbojarrats, però necessiten fer molt exercici. A més segons de quina raça siguin, tenen un caràcter diferent. Els gossos pastors, per exemple, són molt més nerviosos i sempre s’estan bellugant. Les races de gossos caçadors tenen l’instint molt desenvolupat i aprenen molt ràpid: Els gossos de presa són molt bon vigilants.

Quin gos triaries per a cada feina?

Sabies que els gossos també saben fer d’actors, de policia, astronautes, artistes de circ… i altres oficis? En realitat, tenir una feina per fer els agrada tant com jugar.

SABIES QUE...

La convivència amb un gos
Els avantpassats dels gossos són els llops, i els llops viuen en famílies que es diuen bandada. En una bandada, hi ha un llop o una lloba que mana, i tots els altres l’obeeixen i s’ajuden entre ells.
Quan un gos arriba a una casa, també és com si estigués en una bandada. Pensa que els de casa són gossos estranys, sense pèl i sense cua, però obeeix el pare o la mare perquè els considera els seus caps. Els nens també manen, i els veu com a companys.

La manca d’afecte

Si el senyor Pere i la senyora Enriqueta no haguessin trucat a les gosseres, en Boira s’hagués tornat un gos perillós. Quan un gos és abandonat, es troba amb altres gossos abandonats i formen grups que no veuen l’home com un amic.
Els gossos abandonats es tornen agressius, o viuen amb molta pena. Tenen gana i sovint estan malalts i plens de paràsits. Són perillosos per a la gent i per als altres gossos, perquè els volen prendre el menjar. Si viuen al bosc també són perillosos, perquè cacen els altres animals que hi viuen.

Però la majoria de gossos no són perillosos per naturalesa.
S’hi tornen si el seu amo és un inconscient que els educa malament. I el més inconscient de tots és el que els abandona.

La reproducció

Cada cop que una gossa té cadells, en té entre un i sis. Quan ha passat un any, els cadells ja són prou grans per tenir més cadells. A partir de llavors, poden tornar-se a tenir dos cops per any. Imagina’t una bandada de gossos salvatges de dues gosses i dos gossos. Quants gossos seran després de tres anys si cada cop tenen quatre cadells i la meitat són femelles?

LES GOSSERES DE TOSSA...

Quin servei ofereix la gossera
El senyor Pere i la senyora Enriqueta van trucar a les gosseres de Tossa, i gràcies a això van poder recollir en Boira. Quan les persones que hi treballen recullen un gos, el porten a les gosseres on proven d’esbrinar qui n’és l’amo. Després se’l mira un veterinari per sabe3r si està malalt. Finalment el posen en una gàbia on pugui estar ample per veure quin tarannà té. Després d’uns dies el posen amb un altre gos amb qui s’hi pugui avenir.

Les gosseres no són un lloc on guarden gossos. Tots els gossos que hi ha són perquè els amos els han abandonat, o bé perquè s’han perdut o s’han escapat. Quasi tots ells han passat gana, set i fred. De tots els que hi entren, un de cada deu s’havia perdut i pot tornar amb el seu amo, i un de cada deu troba un nou amo que el cuidi, com en Boira.

Però a la gossera cada cop en recullen més i més. De fet, en recullen gairebé 1.000 cada any, i a la gossera només n’hi caben 100. Això vol dir que es veuen en la necessitat de sacrificar-los, ja que hi ha una altra solució mentre hi hagi gent que els abandoni.

A les gosseres també hi ha gats
A la gossera només hi ha gossos per gàbia. És com casa seva, i sempre que es pot, posen una femella i un mascle junts. A més, quan la feina els ho permet, els treuen a passejar perquè juguin.

A la gossera de Tossa també recullen gats. Quan arriben també els identifiquen per mirar de saber que és l’amo, i mentre són a a la gossera viuen junts en una gàbia gran.

Pots visitar la gossera i anar-los a veure. Cada gos i gat té un nom i els cuidadors et poden explicar quin caràcter té.

A les gosseres estan ben cuidats. Però les gosseres existeixen perquè hi ha gent que no els vol. Els gossos i els gats sempre prefereixen compartir la seva vida amb un amo responsable que sàpiga com són i què necessiten, que no els vegi com una joguina o un complement decoratiu. I a cap amic li agrada que l’abandonin.