El ple del Consell de la Gent Gran de Catalunya ha rebutjat aquest matí per unanimitat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. El màxim òrgan de representació de la gent gran a Catalunya ha donat suport a la manifestació convocada pel 10 de juliol i ha aprovat una resolució que anima a la ciutadania a participar en totes aquelles accions que realitzi la societat catalana i les seves institucions, amb l’objectiu de donar una resposta unitària, ferma i severa a aquesta sentència.

A més a més, el Consell de la Gent Gran considera vàlid l’Estatut aprovat pel poble català en referèndum i reitera que Catalunya és una nació, per raons històriques i perquè així ho creuen i ho han expressat constantment els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país.

L’estatut d’autonomia de Catalunya, en el seu article 15. Drets de les persones, en el seu punt 2 diu:

“Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.”

En el seu article 18. Drets de les persones grans, diu :

“les persones grans tenen el dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat”

El lema d’aquesta ponència és “la pobresa i l’exclusió social”.

Segons el darrer informe de l’IDESCAT, “Estadística y distribución personal de la renta y de riesgo a la pobreza 2008”, a Catalunya, el 25.4% de les persones majors de 65 anys estan en risc de pobresa, sent les dones grans les més afectades, amb un 27.9%. Si es tracta de persones grans que viuen soles, la taxa de pobresa se situa en el 41.4%. L’informe recull que el llindar de la pobresa per a una persona sola és de 8.748€ anuals ; si es fa referència a dues persones grans, el llindar es fixa en 13.122€ any, amb aquestes dades podem afirmar que la quantia de totes les pensions mínimes per a l’any 2009 són inferiors all llindar de pobresa moderada de l’any 2007.

En aquest panorama de crisi econòmica i crisi de valors, la gent gran hem de tenir clars els nostres plantejaments i reivindicacions; l’aplicaió de les polítiques socials, ja que els ciutadans i ciutadanes no han de pagar les conseqüències de la crisi, atès que nosaltres i les nostres famílies no l’hem provocada.

Ja en el 5è Congrés ens referíem als mites que diuen que hi ha moltes ajudes socials i que la gent gran som les principals perceptores, mites que cauen per si mateixos només observant la realitat; les dades parlen per elles mateixes, la gent gran som el sector de població amb major tant per cent en situació de pobresa i Espanya és el penúltim país de la UE-15 en despesa per a protecció social.

Em plau que hàgiu tornat donar l’oportunitat a la població de Breda, en aquest cas concret al seu alcalde, que pugui ser present a la salutació d’aquest nou número del butlletí. Les persones que fa temps que estem al capdavant d’ens locals coneixem la tasca que feu des del Consell Consultiu de la Gent Gran. A més, en el meu cas concret, la il•lusió és veu reforçada perquè com bé recordareu fa uns anys, essent president del Consell Comarcal vaig tenir l’oportunitat de presidir aquest col•lectiu. D’aquells quatre anys, en guardo un molt bon rècord ja que són moltes les experiències i vivències que varem compartir i que, em varen permetre aprendre moltes coses.

Sobretot veure l’esforç, treball i dedicació d’unes persones entregades a la tasca de col•laboració, amb molta predisposició, per millorar , no tant sols temes referents a la gent gran,sinó també a tots aquells en que es demani la seva aportació i participació.

El butlletí que elaboreu reflecteix el dinamisme que porteu cada un de vosaltres i , alhora, ha permès posicionar a la Selva, com una de les comarques pioneres en tot allò que fa referència a la seva gent gran. El suport que doneu a totes les associacions i llars de la comarca també queda reflectit en la vostra agenda mensual que recull un munt d’activitats i actes.

Com bé sabeu, la nostra Associació de Jubilats i Pensionistes també hi posa la seva part amb una programació que permet i facilita a molts bredencs i bredenques gaudir d’unes activitats diàries.

Aprofitant aquestes ratlles voldria recordar a la persona d’en Jordi Valls que fa poc que ens va deixar. Era el president de la Associació de Jubilats i Pensionistes de Breda. Una persona, que com tot el Consell Consultiu de la Gent Gran de la Selva, posava el seu esforç a col•laborar per millorar les activitats de la nostra gent gran i participar, amb la resta d’entitats, a que el nostre poble continues avançant i millorant el teixit associatiu per poder deixar una societat millor i més benestant.

Permeteu-me donar-vos les gràcies novament en nom propi i en nom del municipi que represento.

Resto a la vostra disposició per tot allò que us calgui,

Rebeu una cordial salutació,

Jordi Iglesias i Salip
Alcalde de Breda

La Llegenda de Sant Jordi

Un noble cavaller lluita i mata un drac ferotge que té atemorida a tota una població. El mite de l’enfrontament desigual entre l’home i la bèstia irracional -entre qui aparenta ser més fort i el qui sembla més febre- ha alimentat diverses llegendes i amb lleugers canvis i adaptacions, s’ha anat desplegant en l’imaginari de molts dels pobles d’Europa al llarg de la història.

L’origen ens duu a un màrtir. A cavall entre la història i la llegenda, el que sabem sobre el martiri de Sant Jordi ens situa a les terres remotes de la Capadòcia, sota l’imperi de Dioclecià, a començaments del segle IV de la nostra era. Fill d’una noble família cristiana, Jordi va ingressar a la milícia romana on ben aviat va destacar per la seva valentia i va guanyar el reconeixement dels seus superiors. Tanmateix, l’any 302 un decret de Dioclecià contra els cristians fa que Jordi es revolti i manifesti públicament la seva fe i la negativa a apostatar. Després de ser jutjat i suportant un martiri que va durar set anys, Jordi s’enronta a la mort amb una força sobrehumana que fa que se’l qualifiqui de “megalomàrtir” (gran màrtir)

Com assenyalen els historiadors, el sant real i de llegenda es barregen i, al final, el màrtir oriental esdevindrà un sant laic europeu. La que serà el germen de totes les llegendes posteriors sobre el sant és la coneguda “Legenda aurea” que descriu Iacobus de Voragine l’any 1246 i de la qual ha derivat la versió catalana. Aquesta situa al cavaller de Sant Jordi a Silene (a Líbia), enfrontant-se amb un drac que habita en un estany i deslliurant la filla del rei de ser engolida per la bèstia.

La tradició catalana ens duu fins la vila de Montblanc. Diu la llegenda que un monstre terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar i que tenia l’alè pudent, feia estralls entre la població. Atemorits, els vilatans van pensar que si la bèstia odia devorar una persona ada dia per satisfer la seva fam, deixaria viure a la resta. Un macabre sorteig decidia qui hauria de ser la víctima, fins el dia que va ser la filla del rei la qui va veure, amb horror, que li tocava el torn a ella. Però muntant un cavall blanc va aparèixer un cavaller, anomenat Jordi, que venia a deslliurar a la població de la maledicció del drac.

Salvant la princesa, el destre Jordi va malferir el drac travessant-lo amb la llança. De la sang vessada pel drac va aparèixer un ram de roses vermelles, una de les quals fou entregada pel cavaller a la filla del rei com a prova d’estimació.

El poble va rematar la fera i en Jordi -que va rebutjar casar-se amb la princesa per considerar que ell no era digne de tal hoor va desaparèixer tan misteriosament com havia aparegut.

Fira de l’aigua
Font: Comarcal  http://www.comarcal.cat/

Com cada primavera, la vila d’arbúcies torna a gaudir de l’esclat de colors i aromes que la primavera porta com a senyal d’un nou cicle de bonança, celebrant la Fira de l’Aigua.

Durant la Fira els artesans del massís del Montseny ens oferiran productes tant variats com els de pastisseria, embotits, formatges, vins, ceràmica, fusta, paper, entre d’altres. Tots aquests productes han estat elaborats a partir de matèries primeres de primera qualitat, d’origen natural i han tingut un procés d’elaboració respectuosa cap el medi ambient. Això dóna una qualitat en els productes i a l’hora contribueix, una vegada més a ressaltar la importància del Parc Natural del Montseny.

Enguany compta com a novetat el programa “Terra de bruixes i bandolers”

Recordem que aquest programa es presenta com un conjunt de cinc boscos caracteritzat cadascun d’ells pel nom d’un indret d’alt significat simbòlic i que remarqui el mes destacat dels recursos. Aquestes cinc zones són:

• el bosc de les Forques (Sant Feliu Sasserra)
• el bosc de Rocaguinarda (Olost)
• el bosc de l’Aquelarre (Viladrau)
• el bosc de Serrallonga (Sant Hilari Sacalm i Viladrau)
• el bosc de Montsoriu (Arbúcies)

Aques producte turístic, presentat el passat febrer, constarà de : centre de visitants (un punt principal d’informació i venda de serveis del bosc en qüestió), indrets simbòlics (vinculats a les històries de bruixes i bandolers), itineraris temàtics (permetran la pràctica del senderisme i del cicloturisme com a principals sistemes de mobilitat dins del bosc) i animació turística (permetrà la participació activa de l’usuari en la cultura tradicional del territori).

Festa de l’Ajust a Breda    

Font:  Comarcal  http://www.comarcal.cat/

És d’origen religiós. No té data fixa de celebració, sinó que es porta a terme el tercer diumenge després de Pasqua Florida, i es commemora el trasllat a Breda de les relíquies de Sant Iscle i Sant Victòria, patrons de la vila.

El mercat consta d’uns 40 estands, entre entitats i comerços, que es mostren ens mostren els seus productes i que estan col.locats al recinte de la Fira, normalment situat davant de la zona esportiva municipal. La proximitat al centre del poble i a la seva església i claustre romànic, li dóna cer encant afegit a la fira .

Font:  “Comarcal La Selva” www.comarcal.cat
Diari gratuït mensual

Temps era temps, el poble de Caldes vivia atemorit per les desaparicions dels infants de la vila i per la penúria econòmica. Vet aquí que un dia, va arribar un xicot foraster, en Maurici, que buscava feina.

Els caldencs el van animar a pujar fins al castell , a veure si allà hi trobava sort, on hi vivia una senyora feudal, que de tan geperuda, lletja i dolenta, tothom la coneixia com la “mala vella”. En Maurici va començar a treballar-hi, però de mica en mica, es va anar donant que allà hi passaven coses extranyes. Un bon dia, va seguir el geperut de la bruixa fins a la cuina, i va veure com treia un nen de Caldes d’un sac amb la intenció de llençar-lo dins un calder amb aigua bullent. Es veu, que havia de cuinar cada nit un cor de nen petit . Tenia un pacte amb el dimoni, de manera que si es menjava un cor tendre cada nit tindria poders sobre els pagesos caldencs. En això, que en Maurici, al veure que l’aigua ja bullia, va agafar una revolada i empentà el geperut dins l’olla. Va deixar anar el nen perquè anés a avisar la gent del poble i quan va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la bruixa qui , a la primera queixalada, es va adonar que aquell cor no era tan tendre com els altres. En Maurici se li va encarar i li confessà que era el cor del geperut. La “mala vella” va ordenar als guàrdies que l’agafessin, però en aquell moment va arribar tota la gent de Caldes que havia estat avisada pel nen. Ella, en veure-ho , va marxar corrents del castell cridant:  Tornaré, Tornaré…! però mai més ha tornat… per ara.

El proper dissabte 24 d’abril, des de l’àrea de turisme i promoció de l’ajuntament de Caldes de Malavella i amb la col.laboració de la Colla Gegantera viurem una jornada diferent, molt caldenca , i el que és més important, intencionadament periòdica: La Festa de la Malavella. La llegenda de la Malavella se situa a l’indret màgic de l’ermita de Sant Maurici, lloc on es va vèncer a la senyora feudal, una dona vella, dolenta i geperuda, per alliberar al poble de Caldes dels impostos i de la por davant la desaparició constant dels seus infants.

La voluntat és que aquesta Festa, un referent del folklore de la nostra població, se celebri cada últim cap de setmana d’Abril. I enguany, la programació que està prevista inclou el ball de l’Hereu Riera, presentació de la gegantona “La Malavella” amb la representació de la llegenda, cercavila de gegants i disfresses, grallers i diables, sopar de graelles i calders, animació medieval i alimentant la temàtica fosca i de bruixeria de la llegenda de la Malavella, celebrarem un mercat nocturn esotèric.

Josep Villacrosa , veí de Sant Hilari, edita dos llibres fotogràfics sobre els darrers anys del Via Crucis. Aquests dos llibres recullen 1.500 fotografies a través de les quals es pot veure l’evolució d’aquest acte Religiós durant el darrer mig segle.

Moltes de les fotografies que apareixen en aquests dos volums han estat cedides per veïns del poble i l’Associació del Via Crucis, i la resta són de Josep Villacrosa que és un gran aficionat a la fotografia i segons es defineix ell mateix com “un entusiasta de Sant Hilari i del Via Crucis”.

Als llibres també hi trobem anècdotes , informació diversa, l’evolució del via Crucis amb el pas dels anys tant en vestuari, escenaris i els canvis i incorporacions en el grup de figurants i armats i una poesia del mateix villacrosa dedicada a Sant Hilari.

Els dos vulums estan esxposats aquests dies a l’oficina de turisme de Can Rovira. També es poden consultar a la Biblioteca Municipal ja que l’Ajuntament de Sant Hilari ha adquit els dos volums.

Informació facilitada per  laselvacomunica

L’horari serà el següent:
A les 9,45 h. trobada al poble de Riells del Montseny a l’ Hort del Rector
A les 10,15 h. Sortida de la caminada amb dos itineraris:

a) Passegem per el Montseny fins al terme de Gualba (6 km.). Llarga

b) Passegem per el Montseny als voltants la riera de Riells, camí de Santa Fe (3 km.)Curta

A les 12,30 A l’ Hort del Rector, breu explicació del entorn on ens trobem. Visita al monòlit de les víctimes del nazisme de la zona del Baix Montseny, al camp de concentració de Mauthausen, i visita a l’ Abadia de Riells, on va està durant molts anys Mn. Pere Ribot, el Poeta del Montseny.

Seguidament. Benvinguda per part del l’ Ajuntament de Riells i Viabrea, servin se un aperitiu,

A les 14:00h Dinar de Germanor al Restaurant Grions de Sant Feliu de Buixalleu – Carretera d’ Hostalric a Arbúcies. Km.3

Per fer les reserves:

• Sr. Joan Pujol – telèfons 607 203 062 o 938 472 298

• Consell Consultiu de la Gent Gran de la Selva, telèfon 972 842 161 (horari d’atenció: de 9:00h a 14:00h).

Preu del menú és de 14 euros i caldrà fer les reserves com més aviat millor i abans del 12 d’Abril.

Menú: Tàrtar de bacallà amb tomàquet natural i oli verge.
Pollastre rostit al forn amb guarnició
Copa de pinya amb nata
Vi de la casa, Aigua, Cava, Cafè i gotes d’ anís i conyac

“Refer el país, millorar els serveis: per la dignitat dels veïns de les comarques gironines”

Les comarques gironines, la nostra gent, els nostres municipis, les nostres empreses, han patit les conseqüències del temporal de neu i vent que es va produir el dilluns dia 8 de març.

Els alcaldes de les comarques gironines que hem viscut a primera línia des del dilluns l’evolució de la crisi, volem expressar a l’opinió pública del país, especialment als nostres conciutadans de les comarques gironines, i en nom d’ells, el nostre clam perquè l’experiència que ens ha tocat patir no es repeteixi mai més en allò que sigui responsabilitat de les administracions i de les empreses de serveis públics. Ha estat una experiència evitable en bona part. Una experiència que ha de servir per prendre mesures que millorin tot allò que sabem que ha fallat, si cal corregint protocols i destinant inversions, millorant coordinació, informació i recursos humans i materials.

Com a portaveus del món local volem expressar la nostra queixa per les dificultats que hem patit durant les fases més crítiques de la crisi, provocades per una manca de comunicació i d’informació, davant de les actuacions previstes per les administracions i les empreses de subministrament energètic, per les operadores de telecomunicacions, així com per les concessionàries d’infraestructures de la comunicació. No hi ha res pitjor que la poca informació, o d’insuficient.

La manca de subministrament elèctric, que ha estat el principal problema viscut i que n’ha comportat d’altres, s’està allargant molt més del que seria desitjable, i està provocant un greu perjudici a la ciutadania i al teixit econòmic i empresarial dels nostres municipis.

No és acceptable que en situacions com les viscudes, les companyies elèctriques actuïn amb tanta opacitat, i ofereixin als alcaldes una informació tant poc precisa, i sovint poc creïble. No és acceptable, que les companyies elèctriques actuïn amb tant poca celeritat per oferir alternatives a la manca de subministrament elèctric des de la xarxa. Aquesta manca de previsió i de resposta immediata, ha fet que el problema s’hagi allargat molt més del que és comprensible i tolerable en situacions d’emergència com la viscuda.

No és acceptable que aquesta manca de subministrament hagi provocat un greu problema sobre els sistemes de telecomunicació. Quan més els hem necessitat no els hem disposat, ni els hem pogut fer servir.

El col·lapse integral del sistema –llum, telecomunicacions, xarxa viària, transport públic, informació pública— ha caigut sobre les espatlles dels nostres conciutadans. Reconèixer-ho seria un acte de justícia i de reparació moral als centenars de milers d’afectats per aquest temporal, i reforçaria el servei que la política local ha prestat.

Hem hagut de destinar recursos econòmics, que no tenim, per poder donar resposta i protegir els nostres conciutadans mentre esperàvem, l’arribada d’una ajuda promesa que mai no acabava d’arribar. L’ajut ha arribat tard i no en la mesura necessària.

Es per tot això que manifestem les següents reclamacions:

1. Que les companyies elèctriques assumeixin la responsabilitat que ha comportat la manca de subministrament elèctric, i les conseqüències que se’n deriven.

2.Que el Govern de Catalunya, recollint el clam dels alcaldes, exigeixi a les companyies elèctriques, que reestableixin , posant tots els mitjans necessaris, el subministrament elèctric a tota la població que ens aquests moments encara es troba afectada, en la major brevetat possible.
Així mateix, que obligui a les companyies elèctriques a fer una auditoria de l’estat de totes les línies de distribució, tant les afectades com no, a fi i efecte d’invertir-hi els recursos necessaris, perquè mai més, davant de situacions imprevistes, es repeteixi una situació com la que hem viscut.

3. Que el Govern de la Generalitat de Catalunya revisi els protocols d’actuació i de protecció civil davant de situacions d’emergència, per tal de fer-los més àgils i operatius; i que els recursos necessaris es posin ràpidament al servei dels municipis i dels ciutadans.
Tanmateix, que es revisin i millorin els sistemes de comunicació i informació, tant pel que fa als serveis propis del Govern, com al dels altres operadors implicats en el territori.

4. Que davant les dificultats econòmiques dels nostres municipis, i tenint en compte l’esforç econòmic que hem hagut de suportar per fer front a l’emergència viscuda, que el Govern de Catalunya obri de manera immediata i àgil, línies d’ajuts als municipis per fer front a les despeses que els ajuntaments hem assumit per recuperar la normalitat, i per atendre als ciutadans afectats.
Igualment, i per fer front a les conseqüències del temporal, que els diferents departaments de la Generalitat implicats, obrin línies d’ajuts per minimitzar els efectes de la nevada, especialment pel que a la neteja de boscos i restauració de camins.

És per això que, fent-nos portaveu dels nostres veïns i veïnes, gosem alçar la veu col·lectivament per reclamar canvis en els protocols d’actuació, recursos i disculpes a qui en responsabilitat pertoqui perquè en el futur, quan s’esdevingui una nevada o altres situacions d’emergència no haguem de patir una situació com la que hem viscut i s’està vivint aquest dies. Que l’experiència ens serveixi a tots plegats per ser millor governants, millors servidors públics, millors prestadors de servei públic, millors ciutadans.

Finalment, volem agrair la comprensió i solidaritat dels nostres conciutadans, el suport desinteressat que hem rebut d’ells, i de moltes persones anònimes que ens estan ajudant. Així com també a tot el personal que ha intervingut en els operatius”.

LLISTAT ALCALDES ADHERITS AL MANIFEST
1. Xavier Crespo, alcalde de Lloret
2. Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós
3. Sergi Sabrià, alcalde de Palafrugell
4. Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera
5. Pere Albó, alcalde Sant Feliu de Guíxols
6. Lluís Saís, alcalde de la Bisbal
7. Imma Colom, alcaldessa de Tossa
8. Narcís Casassa, alcalde de Sant Julià de Ramis
9. Josep Trias, alcalde de Blanes
10. Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera
11. Antoni Solà, alcalde Santa Coloma Farners
12. Jordi Porta, alcalde de Massanes
13. Olga Guillem, alcaldessa de Vilobí d’Onyar
14. Montserrat Roura, alcaldessa Riudellots de la Selva
15. Jordi Iglesias, alcalde de Breda
16. Anna Maria Mascort, alcaldessa de Brunyola
17. Josep Roquet, alcalde Sant Feliu de Buixalleu
18. Josep Frias, alcalde d’Hostalric
19. Narcís Colomé, alcalde de Riudarenes
20. Isidre Font, alcalde d’Osor
21. Pere Figuereda, alcalde d’Anglès
22. Narcís Junquera, alcalde d’Amer
23. Josep M López Gifreu, alcalde de Colomers
24. Jordi Soler, alcalde de Calonge
25. Joan Català, alcalde de Begur
26. Joan Silvestre, alcalde de Pals
27. Josep Sala, alcalde de Forallac
28. Manel Montalbán, alcalde de Mont-ras
29. Salvador Coll, alcalde de Fontanilles
30. Josep Puig, alcalde de Serra de Daró
31. Josep Miquel Gatius, alcalde d’Ullastret
32. Gabriel Casas, alcalde de Fornells de la Selva
33. Xavier Soy, alcalde de Bescanó
34. Lluís Freixas, alcalde de Campllong
35. Josep Serra, alcalde de Llambilles
36. Jaume Busquets, alcalde Sant Martí de Llémena
37. Ramon Vidal, alcalde de Sant Joan de Mollet
38. Josep Perich, alcalde de Flaçà
39. Jordi Noguer, alcalde de Sant Gregori
40. Francesc Xavier Casanovas, alcalde de Sant Andreu Salou
41. Dolors Rovirola, alcaldessa de Vilademuls
42. Joan Casas, alcalde Sant Feliu de Pallerols
43. Miquel Calm, alcalde de la Vall d’en Bas
44. Anna Pagans, alcaldessa de Girona
45. Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt
46. Dolors Padilla, alcaldessa de Castell-Platja d’Aro
47. Ricard Herrero, alcalde de Sant Cristina d’Aro
48. Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses
49. Estanis Puig, alcalde de l’Escala
50. Consol Cantenys alcaldessa de Vilafant
51. Ruth Rosique, alcaldessa de Vidreres
52. Miquel Palomeras, alcalde de Sales de Llierca
53. Esteve Pujol, alcalde de Camprodón
54. Núria López, alcaldessa de Campdevànol
55. Ramon Roqué, alcalde de Sant Joan de les Abadesses
56. Maria Crehuet, alcaldessa d’Ordis
57. Josep OLiveres, alcalde de L’Armentera
58. Alfons Soms, alcalde de Maçanet de la Selva
59. Joaquim Segué, alcalde de Juià
60. Lluís Bosch, alcalde de Colera
61. Martí Nogué, alcalde de Sils
62. Carme Barceló, alcaldessa de Vilasacra
63. Carme Güell, alcaldessa de Corçà
64. Josep López, alcalde d’Ullà
65. Pere Moradell, alcalde de Sant Miquel de Fluvià
66. Jaime Arnall, alcalde del Far d’Empordà
67. Antoni Vega, alcalde de Portbou
68. Joan Solà, alcalde de St.Pau de Seguries
69. Roser Bagué, alcaldessa de La Tallada d’Empordà
70. Roser Güell, alcaldessa de Corçà
71. Josep M. Rufí, alcalde de Torroella de Montgrí
72. Marta Payeró, alcaldessa de Verges
73. Joan Colomer, alcalde de Caldes de Malavella
74. Fermí Pi, alcalde de Vilopriu
75. Joaquim Figuerola, alcalde de Foixà
76. Jaume Frigolé, alcalde de Canet d’Adri
77. Santi Vila, alcalde de Figueres
78. Jordi Cabezas, alcalde de La Jonquera
79. Pere Vila, alcalde de Llançà
80. Carles Fortiana, alcalde de Llers
81. Claudi Puig, alcalde de Mollet de Peralada
82. Genís Pinart, alcalde de Port de la Selva
83. Joan Maria Roig, alcalde de la Selva de Mar
84. Josep Maria Bartolomé, alcalde d’Avinyonet
85. Joan Farrerós, alcalde de Vilaür
86. David Bahí, alcalde de Santa Llogaia d’Alguema
87. Isidre Felip, alcalde de Terrades
88. Ramon Bonaterra, alcalde de Vilamaniscle
89. Esteve Puignau, alcalde de Vilanant
90. Lluís Lloret, alcalde de Bàscara
91. Josep Masoliver, alcalde de Garrigàs
92. Joan Heras, alcalde de Siurana d’Empordà
93. Ferran Roquer, alcalde de Borrassà
94. Damià Contreras, alcalde de Cantallops
95. Jesús Figa, alcalde de Capmany
96. Jaume Madern, alcalde de Darnius
97. Narcís Deusedas, alcalde de Palau-saverdera
98. Josep Blanch, alcalde de Pau
99. Josep Fuentes, alcalde de Pont de Molins
100. Narcís Algam, alcalde de Pontós
101. Jaume Coderch, alcalde d’Espolla
102. Montse Sarabia, alcaldessa de La Vajol
103. Lluís Carbó, alcalde de Maçanet de Cabrenys
104. Jaume Homs, alcalde de Navata
105. Josep Guiolà, alcalde de Sant Climent Sescebes
106. Lluís Vila, alcalde de Sant Llorenç de la Muga
107. Jaume Gifré, alcalde Bellcaire
108. Joaquim Sabrià, alcalde Parlavà
109. Josep Fontanillas, alcalde Regencós
110. Joan Sabrià, alcalde Palau-Sator