Consell Consultiu de la Gent Gran de la Selva

Us deixo el link

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/148905-lla-gent-gran-fem-mes-coses-que-anar-a-ballar-jugar-a-cartes-i-viatjarr.html

Nolasc Acarín, autor del llibre “el cerebro del rey” escrit per ell i per la seva filla ens dóna ara un manual d’instruccions per a les families amb malalts d’Alzheimer. Us passem l ‘entrevista que surt aquest diumenge a la Vanguarda, feta per Núria Escur. Sens dubte un gran professional i un home planer i entenedor.

Nolasc Acarín: “No luchen contra la incoherencia del enfermo”de LA VANGUARDIA.es – Home El neurólogo publica ‘Alzheimer. Manual de instrucciones’, un manual práctico para quienes afrontan la enfermedad y, ante todo, para quienes les cuidan

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100321/53897836260/nolasc-acarin-no-luchen-contra-la-incoherencia-del-enfermo.html

La Facultat d´Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull presenten un nou. Programa universitari especialment dissenyat per a gent gran.

http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/formacio_recerca_consultoria/universitat_gent_gran/presentacio/presentacio/

EDITORIAL

Vivim en un món en constant progrés, l’evolució de l’home ha arribat en un punt que per adaptar-se al moment que li toca viure dins d’aquest progrés, es veu obligat a modificar el pensament, els valors i les formes de la seva vida.

Això fa que la persona que viu estancada en el seu passat no arribi a entendre la realitat del seu present i es vegi obligada a romandre en un món que no se’l sent seu.

Les persones grans correm el risc de trobar-nos vivint en un món desconegut per nosaltres si no arribem a fer l’esforç d’entendre la realitat d’aquest moment, si persistim a viure només amb records del passat i si ens mantenim amb el criteri de tot el passat era millor; hem d’ésser conscients que molts dels canvis que exigeix avui el progrés han estat promoguts per les nostres accions aneriors, potser no individuals, però sí col.lectives.

Ser gran vol dir fer l’esforç d’entendre aques procés de canvi, sentint-nos part integrant d’aquest procés, acceptant-lo i fent nostre aquest món en constant evolució.

Ser gran no vol dir viure al marge de tot i voler només que els nostres problemes es resolguin vivint com un “peix en una peixera”.

Ser gran vol dir ser més conscient de tot el que passa, vol dir tenir raonaments més equilibrats, admetre el progrés de manera serena sense crítiques que no van enlloc.

Ser gran ens facilita el camí per trobar vies d’adaptació en el nou dia a dia.

Ser gran no vol dir aturar-se, vol dir que les inquietuds són més profundes i que la resposta a qualsevol de les preguntes la podem trobar amb més faciliat.

Ser gran vol dir que pots plantejar-te objectius més fàcils d’aconseguir.

Ser gran vol dir que pots organitzar-te la vida treballant i aconseguir quelcom per al teu propi col.lectiu.

Ser gran vol dir viure una vida sense ambicions personals, sense neguits absurds, gaudir de les petites o grans coses que la naturalesa ens ofereix i trobar en elles la pau  i serenitat interior que tothom es mereix i que de moment segueixen sent les mateixes de sempre.

La vellesa és una etapa del nostre cicle vital amb la que la nostra societat sembla tenir dificultats per acceptar-la com un procés natural de la vida. Hi ha una resistència molt forta en admetre que ens anem fent grans i ho demostra la quantitat d’estereotips que existeixen a l’entorn d’aquesta etapa de la vida.
Els estereotips i prejudicis generen a la vegada una discriminació vers les persones d’edat avançada, és el que avui denominem edatisme (edat i isme) producte, tot plegat, motivat per la manca de coneixement real respecte el que és en realitat l’etapa de la vellesa.
Parlem d’edatisme quan fem referència a l’atribució d’estereotips i al manteniment d’actituds de valoració negativa vers una persona, únicament pel fet de ser gran. D’aquesta forma hem passat de considerar el terme “senior” com sinònim de saviesa, a la implicació actual de prejudicis socials, dels quals, sorgeixen comportaments discriminatoris.
No obstant, moltes persones grans s’adapten i legitimen els estereo-tips negatius. La infravaloració de les seves capacitats i la acceptació passiva de les imatges negatives reforcen l’edatisme. Aquest no és substancialment diferent d’altres formes de discriminació, com poden ser la xenofòbia, els sexisme, i bona part comença amb el llenguatge i reivindicar el seu ús, concretament de la paraula vell o vella. És una descripció fàctica, no és un insult. En tant en quant sigui sent humili-ant el que et diguin vell o vella, seguirà essent humiliat el fet de ser un vell o una vella.
En els medis de comunicació les persones grans estan invisibili-zades, excepte per fer menció d’alguna catàstrofe ocorreguda en algun centre residencial o com a víctimes directes de violència. La publicitat de productes de cara el consum, com cremes per fixar les dentadures postisses, compreses per la incontinència urinària., o de forme reduïda cremes “anti-edat”, que amb els seu títol ja il.lustra la discriminació.
Els professionals també som partícips de la discriminació quan prenem decisions, en ocasions conjuntament amb la família o al.legats, pensant que és el millor per la persona gran, sense contrastar la decisió amb l’interessada o interessat, i que alhora està capacitada per decidir el destí de la seva pròpia vida.
Un exemple per desmuntar el mite o creença, força difosa, de que les persones grans són les grans perceptores de les ajudes socials. Així doncs, segons dades de la Seguretat  Social, Espanya se situa en el 14è lloc de la llista dels països de l’Europa dels 15 pel que fa referència al percentatge del PIB destinat a la protecció social.
Cal ser conscient i no acceptar cap tipus de discrimiació per raó d’edat entre altres.
Mercè Tabueña

L’esport sempre és una bona trobada per petits i grans.

LLar de Jubilats de Vilobí d’Onyar.

Trobada – 10.00h al Pavelló de Sant Dalmai. Abans de la sortida hi haurà xocolatada.
Sortida – 10.30h Ruta guiada pel volcà ( Les Fonts, St. Llop, …) Teniu dues opcions de recorregut, una de 5km i una altra de 2.5km.

Dinar – 13.30h al Pavelló de Sant Dalmai . Preu 12€. Hi haurà arrossada, pollastre, postres, pa, vi, aigua i cava.

INSCRIPCIONS FINS AL DIA 18 de Març.

Per informació o inscripcions:
LLar de Jubilats 972 47 40 46
Consell Consultiu 972 84 21 61

Organitza: Llar de Jubilats Santa Margarida de Vilobí d’Onyar i el Consell Consultiu de la Comarca de la Selva
Amb el suport de l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai.

A què espereu!! apunteu-vos petits i grans, fer esport sempre és una bona manera de passar el dia en família.

El Departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la Secretaria d’Acció Ciutadana, obre convocatòria per a la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre, és a dir, sense intenció d’obtenir beneficis econòmics, amb la finalitat de possibilitar a la societat civil l’execució, gestió i implementació de programes, projectes i activitats en relació amb les actuacions comunitàries d’intervenció i inclusió social, de foment del civisme i de promoció de l’acció del voluntariat.

http://www20.gencat.cat/

http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.5e1e3a0a1b1b49929e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=a6b7117986c87110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a6b7117986c87110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&codInf=3832&accio=consultar&Cerca=

http://www.flickr.com/photos/pujades/sets/72157613126154723/show/

Estiguem oberts a allò que de veritat sentim. El més important és obrir-se als altres. Aprenem a no emetre judicis, i si, a veure’ns com part de la comunitat i al mateix temps això ens farà ser més receptius als altres. No donem per fet que és massa tard per involucar-nos en les coses.

Tots volem sentir-nos bones persones, tant si ho som com si no. El fet d’acceptar les coses tal com són ´´es més dificil del que hauria de ser, perquè la gent de la nostra societat bàsicament ens neguem a accptar el destí que tots compartim. I els nostres credo sol ser: Si les coses no són tal com jo vull, farés que ho siguin. Això està molt bé en algunes situacions

Frases de dones cèlebres
Amurallar el propio sufrimiento es arriesgarte a que te devore desde el interior Frida Kahlo

“I no va ser fàcil per a les dones descobrir que teníem dret a canviar. Durant molt de temps vam pensar que el millor hauria estat ser una altra. Avui, que sabem que fins i tot la més “important” es menja les ungles, estem més contentes de nosaltres mateixes. Canviant el que no ens agrada i no tan sols els bolquers i el maquillatge”. Maitena, humorista gràfica argentina.

Amb el punt tancat no es pot intercanviar una encaixada de mans”.Indira Gandhi

L’exploradora francesa, Alexandra David-Néel, va ser la primera dona francesa a entrar a Lasa (Tibet). Va estar 40 anys viatjant per tot Àsia i va tornar a casa quan tenia 76 anys (1945). En una de les cartes enviades al seu home li deia:

‘Morir per morir prefereixo que sigui en qualsevol camí de l’estepa, amb el cel preciós sobre el meu cap i la darrera satisfacció d’haver iniciat el que desitjava. Ho prefereixo més que no pas quedar-me en una habitació lamentant no haver tingut valor, haver renunciat al que més desitjava, trobar-me davant la impossibilitat absoluta de veure alguna vegada el que volia veure, de fer el que volia fer. Només és tràgic allò que un tenyeix de drama. Kum-Bum, Xina, 15 de març de 1920