Què cal saber?

 

- No consum

- Consum no problemàtic: Es pot controlar el grau de risc.

- Consum de risc: Forma o model de consum que suposa un risc per sí mateix.

- Consum perjudicial: Ja hi ha perjudicis físics, psíquics o socials.

- Dependència: Relació de necessitat, tota la vida de la persona s'organitza al voltant del consum.

 

Estat d'adaptació caracteritzat per la disminució de la resposta a la mateixa quantitat de substància, és a dir, la necessitat d'administrar-se més quantitat de substància per tal de continuar sentint els efectes inicials.

 

Quan es prenen simultàniament dos o més substàncies, l'efecte resultant és diferent a l'acció d'aquestes dues substàncies per separat.

- Sinèrgia additiva: Els efectes de dos o més substàncies consumides se sumen, però no es potencien ni es disminueixen. Per exemple: LSD i cafeïna.

- Sinèrgia supradditiva: els efectes de dos o més substàncies consumides simultàniament són superiors als de la seva suma, és a dir, es potencien o es multipliquen. Per exemple: alcohol i barbitúrics.

- Sinèrgia infradditiva: al prendre dues drogues simultàniament, l'efecte obtingut és inferior al produït si l'administració és per separat, es contraresten. Per exemple: estimulants i depressors.

 

És el període inicial del consum, en el que la persona comença a experimentar amb la froga i encara no s'han manifestat problemes associats a aquest consum.

 

Molt associat a la dependència psicològica, fa referència a les ganes iressistibles de consumir.

 

Quan es pren una dosi de més puresa o superior a la tolerada pel cos, pot arribar a ser mortal. La sobredosi pot ser deguda a diverses causes:

- Després d'un llarg període sense consumir.

- Quan es barregen substàncies.

- Pel "tall" (adulteració) afegit a la substància.

- Per la quantitat.

 

Tipus de relació qeu es pot establir entre la persona que consumeix una droga i la droga mateixa en un context determinat (interacció: subjecte - context - substància). Aquest tipus de relació està determinada per l'organització del conjunt de la vida quotidiana de la persona al voltant del consum més aviat compulsiu de la droga. La substància es converteix en prioritària davant de necessitat com menjar, l'impuls sexual, la feina o la relació amb els altres (família, parella, amics...).

 

Segons quines doruges, després d'un consum continuat es provoca una adaptació de l'organisme qeu fa que es generi una necessitat de consumir per evitar una sèrire de trastorns físics que es produeixen amb la itnerrrupció d'aquest consum. Aquestes molèsties físiques varien d'intensitat segons el tipus de dorga, la importància del consum habitual i l'estat de l'organisme. El conjunt d'aquests trasstorns físics es coneix com a síndrome d'abstinència ("mono").

 

És aquella necessitat creada a través del "contacte" amb la droga, i que porta a cercar compulsivametn els efectes.

 

Font: Projecte Som.nit de Creu Roja.