Notícies
Quan és una altra cosa. És el que passa si la teva parella manifesta un conjunt d’actituds que poden ser indicadores d’una relació insana i perillosa: et diu com t’has de vestir i fa comentaris ofensius sobre el teu aspecte, et demana que deixis de sortir amb les teves amistats, et dóna a entendre que l’amor suposa una entrega absoluta cap a l’altra persona, fa servir el mòbil per a tenir-te sota control en tot moment, ridiculitza la teva opinió i els teus gustos, manifesta gelosia i desconfia de tot el que fas...
Anem a pams. Potser la teva parella t’ha fet una broma sobre una peça de vestir que no li agrada gens o potser algun dia s’ha posat especialment pesadeta enviant-te missatges al mòbil a tot hora. Però quan aquesta manera de tractar-te va més enllà, a tu et fa sentir malament, atemorida i insegura i és justament la norma habitual en la seva conducta, aquí ja no estem parlant d’amor. Això té un altre nom: violència masclista. I és totalment inadmissible.
Has de saber que, proporcionalment, la violència masclista dins la parella es dóna molt més entre joves que en parelles adultes. Però el problema és la dificultat de detectar-la perquè entre els joves s’acostuma a expressar de forma subtil, a través de conductes de control i d’aïllament que són difícils d’identificar. Però no t’enganyis: això és violència psicològica i és una altra forma d’exercir la violència masclista. No et creguis que només podem parlar de violència quan hi ha hagut una agressió física i/o sexual.
No et descobrim res si et diem que cada parella és un món i que entre els dos cal pactar els límits i el rol de cadascú en la relació, però en molts casos l’origen d’aquestes situacions cal buscar-los en l’ideal de l’amor romàntic. Et sonen aquestes sentències? “L’amor pot amb tot i les persones canvien per amor”; “si dos s’estimen, ja n’hi ha prou”; “per amor, tot es pot perdonar, fins i tot els abusos”; “sense l’altre jo no sóc ningú”, o “la gelosia és una demostració d’amor”. Doncs no te les hauries de creure: això no és l’amor real.
Si en llegir aquesta nota, et sents identificada amb aquestes situacions, treu-te la vergonya de sobre. Ni t’ho mereixes, ni és en absolut culpa teva. És més fàcil dir-ho que fer-ho, però per poc que puguis fuig de la por i posa’t en contacte amb professionals dels serveis de joventut que t’assessoraran i ajudaran. Aquests tècnics i tècniques que tracten amb joves disposen d’una nova eina, el ‘Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista’, que conté pautes i recursos per a prevenir, detectar, atendre i acompanyar les persones que pugueu estar patint una situació d’abús. La violència masclista no la volem per a res!
Més informació:
Font: Jove.cat
Pere Estupinyà (Tortosa, 1974) ha escrit ‘La ciència del sexe' (Rosa dels Vents), el seu segon llibre després d'‘El lladre de cervells'. És químic i bioquímic. Va abandonar el seu doctorat en genètica per dedicar-se a la difusió del coneixement científic. També ha treballat com editor del programa ‘Redes' de La 2. Viu a Nova York.
Ha volgut escriure un llibre sobre el sexe per a àvies i néts. El sexe continua tabú?
Sí que ho és. La majoria d'educadors es queixen de que no hi ha obres on es parli del sexe d'una manera natural i alhora seriosa. Tradicionalment, el que s'ha fet ha estat evitar parlar-ne. El que hauríem de tenir és material educatiu seriós per donar una visió del sexe no moralista, sinó més neutra. I en aquest sentit, vull parlar de la ciència del sexe, des de la perspectiva divulgativa, però també amena, amb humor.
Ha llegit estudis científics però també ha participat en tallers de sexe tàntric.
La meva curiositat inicial va ser purament acadèmica. Sí que inicialment vaig pensar que era una qüestió frívola, però després vaig començar a descobrir investigacions d'endocrinòlegs, des del camp de la fisiologia, de la biologia, de la psicologia... Com a divulgador, vaig complementar-ho amb la diversitat de comportaments sexuals per fer-ho més atractiu i donar forma al llibre. No negaré que existeix interès personal, però la principal és curiositat científica.
Explica que les dones tenim més possibilitats de lligar durant l'ovulació.
El desig sexual no canvia tant, però sí el comportament. En el 99% de les espècies, les femelles només tenen comportaments de seducció quan estan ovulant, perquè només volen aparellar-se quan estan ovulant que és quan són fèrtils. En el passat evolutiu que encara ens queda, quan estan ovulant, a les dones els canvia una mica el comportament i emeten senyals d'interès sexual de manera inconscient.
En una de les proves a què es va sotmetre, s'havia de masturbar sota una ressonància magnètica. No es va sentir rata de laboratori, amb una pressió afegida per no fallar?
Un dels missatges que volia transmetre era que cal ser més oberts en la sexualitat i, per tant, havia de participar-hi. I he de dir que em ruboritzo explicant-ho. Ens costa molt preveure com reaccionarem en una situació que emocionalment és diferent d'aquella a què estem acostumats.
El llibre pot ser una bona sèrie divulgativa per a la tele?
És molt traslladable i m'agradaria fer-ho. La qüestió és si els programadors televisius són capaços de mantenir l'equilibri entre ciència i sexe i no pervertir-se en funció de l'audiència i focalitzar-ho en la part més eròtica. La tele ha distorsionat bastant la sexualitat pel fet de buscar sempre l'extrem. Quan es mostra un sadomasoquista a la tele, sempre és una persona molt extrema. En el llibre, el que mostro, i és el que he conegut, són persones que practiquen el sadomasoquisme i són totalment normals.
Recull una anècdota del ciclista Peio Ruiz Cabestany en relació a l'orgasme, les dones i les bicis.
Hi ha un article científic publicat l'any passat que documenta molts casos de dones que de forma espontània tenien una reacció orgasmàtica a l'hora de practicar segons quins exercicis: uns abdominals o fins i tot anant en bicicleta. Vaig conèixer en Peio l'estiu passat i em va dir que li havia passat dos cops. La relació del plaer amb l'esport és un tema més profund. Els neurocientífics estan veient que el sistema de plaer intern del cervell és comú en molts plaers diferents: l'estímul pot venir de l'esport, del menjar, del sexe... El cervell no sap d'on li arriba.
Són 440 pàgines. S'ha quedat coses per a un segon llibre?
Hi ha qüestions que no he explicat relacionades amb l'antropologia. Crec que el punt de vista diferent a l'hora d'enfocar el sexe és la ciència. És on s'estan aportant més novetats en l'anàlisi.
Què aprendrà el lector?
Sabrà com funciona el seu cos, la ment i el comportament en societat. No és un llibre d'autoajuda (no explico com fer el millor sexe oral, això ja ho fan altres); no hi ha consells directes per millorar la vida sexual, indirectes sí.
En anglès diuen: “brainy is the new sexy” (‘l'intel·ligent és el nou sexi').
Si al sexe li afegeixes informacions científiques, l'estimules encara més, el fas més atractiu. Vull que el llibre estimuli la ment, primer, i, després, també els cossos.
Font: el Punt/Avui
Més articles...
- El Programa “Accedemos” de la Fundació Mapfre oferirà 600 ajudes econòmiques de 500€ a empreses que contractin joves
- Presentació de l’Informe sobre l'homofòbia a Catalunya 2011-2012
- Adjudicades les 1.284 places dels camps de treball per a joves d’aquest estiu: Quan i com sabrem si tenim plaça?
- Beques d’estudis, d’investigació i per fer pràctiques laborals a Australia
- Campanya forestal d'estiu. Convocatòria de 745 places de personal laboral
- Sant Hilari impulsa un guardó en reconeixement als esportistes locals
- Gimcana, donació de sang i esport a la Diada de la Solidaritat de la UdG
- Les xarxes socials al cau i a l'esplai: avantatges, precaucions i recursos a tenir en compte
- 8 claus per a entitats de com utilitzar el Twitter
- L'addicció a la pressa ens impedeix ser feliços?
