Què són?
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són infeccions que es poden transmetre d’una persona a una altra per contacte físic (genital, oral o anal) durant les relacions sexuals. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits.
Hi ha diferents tipus d’ITS i les seves manifestacions clíniques són variades. Així, per exemple, algunes ITS poden produir lesions o úlceres a la pell o a les mucoses; altres poden provocar secrecions (del penis, la uretra, la vagina o el recte) i n’hi ha que poden afectar l’estat general de la persona. També, hi ha ITS asimptomàtiques, que no donen cap tipus de manifestació clínica, amb la qual cosa passen desapercebudes per a la persona que les pateix.
De quina manera es contrauen?
Qualsevol persona sexualment activa pot trobar-se en algun moment en risc de contraure una ITS. En general, una persona pot infectar-se si té relacions sexuals amb una altra persona que pateix una MTS, sense protecció. Tot i així, cal que tingueu en compte:
- Si teniu relacions sexuals orals, anals o genitals sense protecció (sense utilitzar preservatiu) amb una persona infectada, encara que aquesta no presenti cap lesió aparent
- Si la vostra parella sexual té o ha tingut una ITS.
- Si teniu o la vostra parella sexual té relacions sexuals amb altres persones.
- Si teniu una parella sexual nova.
- Si heu compartit (o la vostra parella sexual ) xeringues, agulles o altres estris que serveixen per injectar-se droga, estris per fer-se tatuatges o pírcings o bé heu compartit joguines sexuals.
Quins són els símptomes d'aquestes malalties?
Moltes vegades, aquestes infeccions no produeixen símptomes fins que ja estan molt avançades. Per l'aspecte físic mai podrem saber si un noi o una noia poden estar-ne afectats i sovint, ells mateixos no saben que les tenen.
Què puc fer si tinc algun dels símptomes, o he tingut alguna conducta de risc?
Anar al teu centre de salut de referència, anar al metge de capçalera més proper i explicar-li-ho. No cal anar a un centre d'urgència hospitalària.
Les malalties de transmissió sexual més comunes són:
Sida / VIHLa SIDA (síndrome d'Immunodeficiència adquirida) és una malaltia causada per un virus anomenat VIH (virus de la immunodeficiència humana) que provoca la destrucció del sistema immunitari de la persona que la pateix. El sistema immunitari té la funció de defensar l'organisme de les agressions que li poden ocasionar diferents tipus de microorganismes i impedeix la proliferació de cèl·lules malignes (càncer).
Com es transmet?
Per transmissió sexual: relacions sexuals anals, orals o penetració vaginal, sense protecció.
Per transmissió sanguínia: per compartir objectes que han estat en contacte amb la sang infectada, com ara xeringues, agulles, màquines d'afaitar o depilar, entre d'altres.
Per transmissió perinatal: es pot transmetre a través de la placenta, al moment del part o de la lactància.
Com es detecta?
El VIH només es pot detectar a partir d'analítiques de sang, tres mesos després de la conducta de risc.
La sida, que és el desenvolupament del VIH, no té uns símptomes determinats, però en general la persona desenvolupa malalties que el seu cos ja no és capaç de combatre.
Com es tracta?
Tot i que no es pot curar del tot, hi ha fàrmacs que permeten dur una vida normal i allargar la vida a la persona amb SIDA.
Com puc prevenir-la?
L'ús correcte del preservatiu en tot tipus de penetració (oral, vaginal o anal) baixa el risc de contraure el VIH.
Altres mesures per prevenir la sida són: la desinfecció correcte de les agulles utilitzades en els tatuatges o pírcings. No compartir agulles o xeringues en el consum de drogues. O no compartir estris d'higiene personal com ara el raspall, esponja, entre d'altres.
Associació Comunitària Anti-Sida de Girona: 972 216 341
Demanant una analítica al metge de capçalera
Laboratoris d'anàlisis sanguínies privats.
L'1 de desembre és el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, el Servei de Salut cada any fa tallers i estands informatius. Aquí pots consultar les
dinàmiques que hem anat fent.
VPH (Virus del Papil·loma Humà)
Hi ha 100 tipus diferents del VPH, un virus comú anomenat també el virus de les berrugues. Això és perquè certs tipus de VPH causen berrugues en les mans, els peus o els genitals. Hi ha altres tipus de VPH que poden crear cèl·lules anormals (que canvien i no són saludables) en el cèrvix o l'anus, i en alguns casos, poden desenvolupar càncer. El VPH és normalment transmès per contacte directe de pell a pell durant el sexe vaginal, oral o anal amb una persona que tingui el virus.
Com detectar-la?
Per detectar-la cal que la/el ginecòloga agafi una mostra de dins el coll de la matriu, a través d'una citologia o proves ginecològiques.
Com es tracta?
Actualment, per tractar aquells casos més greus del VPH, és a dir, aquells que produeixen cèl·lules anòmales en alt grau, s'ha d'aplicar cirurgia.
Com puc prevenir-la?
L'ús correcte del preservatiu baixa el risc de contracció. Tot i així, aquesta es pot transmetre per les zones genitals desprotegides, com ara la vulva, l'escrot, etc. Una persona que li hagin diagnosticat el VPH o té condilomes, cal que informi la seva parella, per tal de prendre les mesures i les proves mèdiques adequades.
Actualment, existeix la vacuna del VPH, que protegeix a les dones davant d'alguns tipus de virus del VPH. Per tal d'aplicar-la, heu de consultar el vostre metge/ssa de capçalera, o ginecòleg/oga.
Sífilis
La sífilis és una malaltia produïda per una espiroqueta (Treponema pallidum). Pot produir una gran varietat de lesions i afectar diferents òrgans segons l'estadi en què es trobi.
Com detectar-la?
D'una a dotze setmanes després del contacte sol aparèixer una ferida als òrgans genitals, a l'anus, a la boca o al voltant d'aquestes zones. Aquesta ferida, generalment, no és dolorosa. D'un a sis mesos més tard, apareixen erupcions i taques al pit, esquena i cames; també poden aparèixer nòduls al coll, les aixelles o els engonals, juntament amb febre; generalment, apareix mal de coll i la sensació de malestar en general. Al cap de tres anys o més del contacte, apareixen úlceres a la pell i els òrgans interns, inflamació dels peus, mans i genolls; també pèrdua de sensibilitat als braços i les cames, dolors i incapacitats a causa de lesions al cor, els vasos sanguinis, la mèdul·la espinal i/o el cervell. Per fer el diagnòstic cal un examen mèdic i de laboratori.
Com es tracta?
La sífilis es pot curar amb antibiòtics, però cap medicament pot reparar el dany causat al cos. La sífilis és més fàcil tractar-la en els primers estadis, per tant, es recomana anar al metge davant els símptomes o sospites d'haver-hi tingut contacte.
Com puc prevenir-la?
L'ús correcte del preservatiu en totes les penetracions (vaginal, oral i anal) i evitant el contacte amb lesions a la pell o les mucoses durant les relacions sexuals. Haver estat tractat per sífilis no evita tornar-la a contraure i s'ha d'informar a les parelles conforme s'ha tingut aquesta infecció. Altres mesures són: evitar compartir xeringues o agulles pel consum de drogues, amb persones infectades.
Gonorrea
Els símptomes de la gonorrea no sempre apareixen, però si ho fan, sol ser de tres dies a tres setmanes després de la relació de contagi. En les dones provoca inflamació del coll de la matriu amb fluix entre mucós i purulent, generalment sense originar molèsties o molt inespecífiques. En els homes apareix una secreció de color groguenc pel penis i la sensació de picor en orinar. Ja que aquests símptomes són dèbils, poden passar desapercebuts. Si la gonorrea no es tracta poden aparèixer complicacions com esterilitat, infeccions en les articulacions, en les trompes de Fal·lopi i els ovaris, etc.
Davant una gonorrea cal descartar la sífilis, la clamídia i el VIH ja que sovint van associades.
Quin tractament té?
La gonorrea es sol tractar amb antibiòtics, els quals no donen immunitat per futures infeccions. Després del tractament s'ha de comprovar que a pesar de la desaparició dels símptomes, la infecció no persisteixi. Cal que la parella també vagi al metge/ssa, ja que probablement també estigui infectada.
Com puc prevenir-la?
El correcte ús del preservatiu disminueix el risc de contraure-la. Una persona que estigui infectada amb la gonorrea, la pot transmetre tot i no tenir-ne símptomes. Aquelles persones que l'hagin patida, han d'informar a les seves futures parelles, per tal que es facin les proves pertinents.
Clamídia
La clamídia és una infecció causada per un bacteri gram negatiu, que afecta el coll de l'úter en les dones i la uretra en els homes. Es transmet durant les relacions sexuals, ja que les secrecions genitals d'una persona infectada són infeccioses. També existeix una via de transmissió per contacte amb mucoses dels ulls, la boca, la uretra o el recte.
Com detectar-la?
En les dones es produeix dolor en el baix ventre i secreció vaginal. Aquests símptomes a vegades no són fàcils de detectar. En els homes els símptomes inclouen la secreció pel penis d'una a tres setmanes després de la infecció, juntament amb la necessitat d'orinar sovint i dolor en fer-ho. Si no es tracta bé, la clamídia pot portar complicacions com l'esterilitat en els homes i infecció inflamatòria pelviana i infertilitat en les dones. El diagnòstic es fa amb exàmens de les secrecions i altres anàlisis concretes. Es pot tractar amb antibiòtics.
Com puc prevenir-la?
L'ús correcte del preservatiu redueix el risc de contraure la infecció. És important que una persona que hagi estat infectada amb clamídies avisi la parella/es sexuals recents i actuals, per tal que puguin realitzar les proves mèdiques adequades.
Herpes genital
És una infecció viral que es caracteritza per l'aparició d'unes lesions vesiculars (butllofes), dolor i picor en els òrgans genitals de dos o catorze dies després de la infecció. Es transmet per contacte sexual. En les dones, els símptomes primaris de la infecció apareixen en el coll uterí i la vulva. En estats més avançats la malaltia afecta la vulva, la pell perineal, les cames i els glutis. En els homes les lesions generalment apareixen en el gland, el prepuci, l'anus i el recte en cas de practicar relacions sexuals anals.
Com detectar-lo?
Els símptomes típics són dolors i inflamacions amb picors al voltant dels genitals entre dos i vint dies després del moment de la infecció. A més, pot aparèixer febre i dolor en orinar. En situacions d'estrès poden reaparèixer els símptomes. Els herpes poden portar a un increment del risc de càncer del coll uterí en les dones.
Quin tractament té?
El tractament curatiu encara és problemàtic. Hi ha medicaments que poden atenuar els símptomes, però no curar-los. Les dones infectades haurien de fer-se almenys una citologia a l'any. I si la dona està embarassada n'ha d'informar el metge i portar un seguiment periòdic.
Com puc prevenir-los?
L'ús correcte del preservatiu redueix el risc de contraure l'herpes genital, però a diferència d'altres malalties de transmissió sexual, en aquest cas, el preseravtiu és menys eficaç. Per tant, es recomana no tenir relacions sexuals durant el brot de l'herpes genital. Es recomana que la persona que ha tingut herpes genital avisi a les parelles recents i actuals de la infecció, i que conjuntament decideixin quines mesures de protecció volen adoptar.
Berrugues genitals
Les berrugues genitals són una malaltia de transmissió sexual ocasionada per un virus que es transmet generalment per contacte directe. En la majoria dels casos, els homes no presenten cap símptoma. Les dones, en canvi, presenten en algunes ocasions lesions berrugoses o aplanades a la vagina, al coll uterí o als genitals externs. No presenten simptomatologia, ha de ser el metge qui les detecti a través d'una inspecció ocular pròpia.
Quin tractament tenen?
Es poden utilitzar diferents tipus de cirurgia o fàrmacs específics.
Com puc poden prevenir-los?
L'ús correcte del preservatiu baixa el risc de contracció. Tot i així, aquesta es pot transmetre per les zones genitals desprotegides, com ara la vulva, l'escrot, etc.
Tricomones
És una malaltia produïda per un protozou, que afecta l'aparell genital i urinari. Es transmet per contacte amb secrecions vaginals de persones afectades durant les relacions sexuals.
Quins són els símptomes?
En les dones: inflamació vaginal amb petites lesions hemorràgiques amb secrecions aquoses, espumoses i verdgroguenques d'olor fètid. Les tricomones poden desencadenar una uretritis o cistitis encara que sovint és simptomàtica.
En els homes: l'agent infecciós envaeix la pròstata, la uretra o les vesícules seminals i hi persisteix. Sovint només es produeixen símptomes lleus.
Com es detecta?
El diagnòstic es fa mitjançant un estudi microscòpic de les secrecions o per cultiu vaginal. Existeix un tractament efectiui s'han de tractar tant l'home com la dona.
Com puc prevenir-la?
Igual que altres malalties de transmissió sexual, la manera de protegir-se'n és l'ús correcte del preservatiu en totes les penetracions (vaginal, oral i anal). Una persona que ha patit una infecció per tricomones, cal que informi a les parelles recents i actuals, per tal que es puguin realitzar les proves mèdiques necessàries.
Font: Textos extrets del Centre de Salut Jove de Girona i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
