skip to Main Content
Productes Singulars De La Selva: Dolços

Productes singulars de la Selva: dolços

Seguim amb la campanya de promoció de 12 productes singulars de la Selva amb els dolços de la Selva.

Els dolços de la Selva són uns productes típics elaborats per diferents pastisseries de la comarca. Entre mitjans i finals del segle XIX, alguns dels tradicionals forns de pa van evolucionar cap a la producció de dolços. En aquest període, molts municipis de la Selva van veure néixer les primeres pastisseries que elaboraven dolços fets artesanalment al foc de llenya.

Es fa difícil dir quin és l’establiment actiu de la comarca més antic encara que possiblement sigui la Pastisseria Tuyarro de Santa Coloma de Farners, fundada l’any 1894 per Francesc Trias Vila. No obstant això, a Blanes també s’hi troba Ca l’Orench, fundada el 1914, tot i que els orígens encara podrien ser més antics, atès que Josep Maria Orench va continuar el negoci de la Pastisseria Can Tines, que estava en el mateix carrer Ample d’aquesta vila costanera.

Amb el pas dels anys, els artesans es van anar especialitzat en productes singulars que han quedat estretament lligats a les poblacions ja sigui perquè utilitzen matèries primeres de proximitat, perquè es vinculen a elements històrics o geogràfics locals o perquè els estiuejants acostumaven a adquirir-los com a record. Els dolços més antics que encara avui es poden adquirir a les pastisseries de la Selva són el pa de pessic d’Arbúcies (amb la recepta més antiga acreditada a Catalunya, de 1865), la tortada d’ametlles i les galetes Vichy de Caldes de Malavella, les teules de Santa Coloma de Farners, els modernistes d’Anglès i els capricis d’Amer. Tots ells van ser creats entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. També cal destacar altres dolços més recents però amb una clara vinculació amb el territori com els jaumets de Sant Hilari, els xerrics de Breda, els tosquigets de Riudellots, les morenetes de Vidreres, les carboneres de Blanes o els racons d’Hostalric.

Aquesta llarga tradició, que es remunta uns 150 anys enrere, ha fet que la Selva s’hagi considerat com la comarca més dolça. De fet, és difícil que en cap altre territori i en el mateix espai es pugui veure una varietat de productes tan gran. A més, una de les peculiaritats de la Selva és que molts dels seus dolços estan plenament integrats en el territori. Així, per exemple, encara hi ha alguna pastisseria que utilitza el forn de llenya, una fusta que precisament arriba dels boscos de les Guilleries. D’altra banda, els pastissers han sabut integrar els aliments propis de la comarca com per exemple les avellanes de Brunyola, que acompanyen pastissos, torrons i carquinyolis. Un altre exemple és la ratafia, que s’elabora amb moltes plantes recollides pels voltants del Montseny i les Guilleries. Molts pastissers han aprofitat per introduir la ratafia en les seves creacions i no és estrany trobar-se aquest destil·lat en coques o pastissos. La combinació de productes va arribar a la mel de Tossa de Mar, ja que durant els primers anys del segle XX les galetes de Santa Coloma de Farners en portaven. Altres productes de proximitat i frescos que s’utilitzen són els ous i la llet d’explotacions de la mateixa comarca o la farina produïda en camps gironins (“És Farina de Girona”).

La gran diversitat de productes dolços ha portat a la Federació de Comerç de la Selva a dissenyar la Ruta dolça de la Selva, que uneix diverses poblacions de la comarca per degustar i adquirir les diferents especialitats dolces que s’hi elaboren.

-Infografia (clica per fer més gran)

-Fitxa (clica per fer més gran)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top