DESCRIPCIÓ GENERAL

El terme municipal de la Cellera de Ter té una extensió de 14’63 km2 de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor. El poble es troba a 166 m sobre el nivell del mar i dista 19 quilòmetres de Girona, seu del bisbat, 12 de Santa Coloma de Farners, el partit judicial i cap de comarca, 30 d’Olot, 50 de Vic i 102 de Barcelona, que són les vies tradicionals de la població. El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m d’alçada) que, amb la seva silueta inconfusible, és l’accident geogràfic més representatiu del poble. Darrere la muntanya trobem el vell Plantadís. A migjorn trobem el Pladavall i cap al Nord, el Pladamunt i el Pasteral. Cal que parem atenció en aquest indret perquè és el lloc més conegut del municipi. Aquí, el Ter, després de travessar les Guilleries i el Collsacabra i d’omplir els pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral, s’obre a les planes de les comarques gironines. El clima és de règim mediterrani. Les precipitacions volten els 800 l/m2 i la temperatura mitjana al llarg de l’any és de 14º.

Fauna:

Tant al Ter com a la riera, la fauna és la comuna a la comarca: el barb, la bagra, la carpa i l’anguila. En els darrers anys s’han introduït espècies noves com la truita. A les voreres i a les basses podem trobar granotes i serps d’aigua, algun escurçó, visons i tortugues. Amb sort, a la muntanya hi podrem veure algun esquirol, salamandra, mostela, teixó, gat salvatge, conill, guilla o senglar. Als marges assolellats, no és rar veure-hi serps o algun llangardaix verd. L’avifauna està molt condicionada per les aus que van i vénen segons les estacions de l’any: orenetes, rossinyols, rupits, tords, merles, cuetes... Les garses, les tórtores i els coloms són espècies en progressió igual que les gavines i els esplugabous.

Flora:

L’orografia del terme fa que la vegetació sigui majoritàriament forestal. Alzina surera i arboç amb sotabosc de brucs, estepes i ginesta. A les fondalades més humides, trobem l’alzina amb el sotabosc característic de la zona. La roureda també és present en alguns indrets, però és el castanyer, amb les seves variants de perxada i baga, que omple la major part del terme. Aquest fou introduït abans de la romanització i, provinent de l’altra banda del Mediterrani, durant anys ha estat una font de treball i riquesa gràcies a l’aprofitament que se n’ha pogut treure: castanyes, rodells, fusta, etc. A les riberes trobem: salzes, verns, acàcies, avellaners, plàtans, pollancres, joncs i balques. L’orella d’ós i l’herba de Sant Segimon les podem trobar si som bons observadors. També és un país de bolets, si el temps hi acompanya segons ens va poder constatar àmpliament l’estudiós Dr. Codina, fill il·lustre del poble.

Toponímia:

Fins el 1934 el municipi fou conegut com la Cellera d’Anglès, nom del poble veí amb qui formà municipi i parròquia durant molts segles en aquesta vall que fou

anomenada, durant l’Alta Edat Mitjana, la Vall d’Anglès. Estava constituïda per dos nuclis importants de població: l’un al voltant del castell d’Anglès, que tancava la vall pel Sud, i l’altre al voltant de la parròquia o sagrera, que més tard en ampliarse prengué el nom de Cellera d’Anglès per haver esdevingut centre religiós de la vall. La seva patrona i titular és Santa Maria de Sales. El primer document que es coneix sobre l’església la situa en unes sales o masos a principis del segle IX. D’aquí en ve el nom.

Els símbols

L’escut del poble és, seguint la normativa oficial, de forma caironada, d’or i sinople. Una cabra envoltada de merlets indica la dependència del poble als vescomtes de Cabrera i la creu acompanyada de dues bótes d’aigua signifiquen les antigues sagrera i cellera. Els dos gegants del poble es diuen Sales i Merlac. La Sales, en record de la patrona de la parròquia, va vestida de festa; en Merlac, nom documentat del primer cellerenc conegut, representa un bosquerol endiumenjat que porta el sac i la destral dels roders. La Cellera és coneguda com la Vila del Moble i del Comerç.

Comunicacions:

El poble està comunicat amb Girona per la E 141 i amb Olot i Santa Coloma per la C 63 a on connecta amb la C25. Un passadís per la riera d’Osor la comunica amb la Gi 542 a Osor i Sant Hilari. Diferents pistes forestals l’enllacen amb els municipis d’Osor i Susqueda

Serveis:

La Cellera disposa de: dispensari mèdic, biblioteca, església, capelles, complex recreatiu del Centre Cultural Parroquial, pista coberta al Pasteral, escola pública, escola bressol, pavelló poliesportiu i camp d’esports, escola municipal d’art, casa de colònies, turisme rural, llar de jubilats la Fraternal, comunitat de regants, farmàcia, benzinera, tram de carril-bici, mercat setmanal, botigues, comerços, bars i restaurants.

Cultura i lleure:

La població compta amb: un centre cultural parroquial, l’agrupament escolta Puig d’Afrou, Cellera C.F., futbol sala, grallers, geganters, clubs de bàsquet, ciclisme, voleibol, ala de pendent, botxes, cacera, pesca, colònies, casal d’estiu, associació Vila del Moble i del Comerç, comissió de festes, grups musicals, grups de teatre, diverses ONG i AMPA, penya barcelonista, Club Eqüestre la Crinera i un col·lectiu de pintors i artistes.

Personatges famosos:

Gastronomia:

Els productes artesanals del porc, que elaboren els carnissers locals, tenen un toc eminentment cellerenc, igual que els cuinats tradicionals amb bolets i castanyes. Entre els dolços que ofereixen els professionals sobresurten els Rierencs.