| www.selva.cat |
|
![]() |
|
El terme de Sant Feliu de Buixalleu, al sud de la comarca, té 61,46 km quadrats i 695 habitants (1998). El conformen tres pobles amb una personalitat i una història ben definides: Sant Feliu de Buixalleu, Grions i Gaserans, cap dels quals disposa de nucli urbà. Sant Feliu de Buixalleu és a la meitat septentrional i més muntanyosa del terme, entre les estribacions de les Guilleries, al nord i a la vall mitjana de la riera d'Arbúcies, al sud-oest. Poblat d'antics hàbitats ibèrics del Turó de Buixalleu i de Montsoriu, com Gaserans i Grions de la batllia d'en Orri, centrat a Montsoriu, i s'articulà entorn de l'església parroquial de Sant Feliu, esmentada al 1.019. Tradicionalment poc poblada, l'activitat humana, tota de caire agrícola, es distribueix en masies disseminades, que són més nombroses a l'entorn de la parròquia i a la vall de la riera d'Arbúcies. Grions, al sud-est del terme, ocupa la vall baixa de la riera d'Arbúcies. Històricament centrada a l'església de Sant Gabriel, coneguda des del 1.185, ha estat una zona agrícola per excel·lència, amb nombroses masies repartides per tot el territori i poblada d'antic, com proven algunes restes romanes localitzades no massa lluny de l'església. La part més baixa de la parròquia, limítrof amb Hostalric, ha experimentat moderadament un cert creixement poblacional, degut sobretot a la seva facilitat de comunicacions. Gaserans, al sud i al sud-oest del municipi, s'aboca a la Tordera, que n'és el límit meridional. Hi ha restes de poblament antic a les elevacions del nord (Turó de la Mora), però la ocupació humana s'ha centrat en la zona planera del centre i del sud, al voltant de l'església de Sant Llorenç, documentada des del 1.086, i del Camí Ral, l'actual carretera C-251. En bona part conreada, la parròquia de Gaserans hostatja des de fa unes dècades la principal activitat industrial del municipi, localitzada a l'entorn de la carretera.
|
|||||||||||||||||||
![]() |
|
|||||||