www.selva.cat
logo del Consell Comarcal de la Selva
La Comarca
Municipis de la Selva
Amer
Anglès
Arbúcies
Blanes
Breda
Brunyola
Caldes de Malavella
Fogars de la Selva
Hostalric
La Cellera de Ter
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Osor
Riells i Viabrea
Riudarenes
Riudellots de la Selva
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Sant Julià de Llor i Bonmatí
Santa Coloma de Farners
Sils
Susqueda
Tossa de Mar
Vidreres
Vilobí d'Onyar
Hostalric
Serveis del Consell Guia del municipi Entitats Patrimoni
  Descripció General Història Visita Turística El Mapa

 

HISTÒRIA

En una esllavissada del turó del castell, s’hi van trobar restes de ceràmica ibèrica, datada al segle II aC. com també monedes i fragments de ceràmica segurament de la mateixa època. En època romana hi passava una bifurcació interior de la Via Augusta; se’n trobaren restes quan es va construir la carretera d’Arbúcies i Sant Hilari. La situació estratègica de la vila i el fet d’estar situat en una zona de pas, ha fet pensar a molts historiadors que des de temps molt antics l’home va establir-se i forti.car-se en aquest lloc. La con.guració geogrà.ca de la vila és idèntica a la dels poblats ibèrics, situats damunt d’un turó enlairat, prop d’un riu, de fàcil defensa.

Popularment sempre s’ha dit que Hostalric semblava tenir el seu origen en un hostal documentat des del segle XI, al peu de l’anomenat camí de França (camí Ral, antiga via romana). La primera referència documental clara data de l’any 1106, quan Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar .delitat a Ramon Berenguer III de Barcelona i con.rmà que no edi.caria cap forti.cació a la vila d’Hostalric. Inicialment, el poble estava sota la jurisdicció dels vescomtes de Girona, en feu dels comtes de Barcelona, i per això va passar als Cabrera, successors dels vescomtes de Girona. El 1184 el vescomte Ponç III de Cabrera va ser empresonat pel rei Alfons VIII de Castella, però el seu sobirà, el comte-rei Alfons el Cast, va obtenirne l’alliberació. Ponç, agraït, va reconèixer tenir diversos castells, entre els quals hi havia el d’Hostalric. En reconeixement, el monarca va concedir al vescomte la investidura d’aquests castells.

El 1191 el castell va passar a ser possessió novament del rei, recuperant-lo el vescomte de Cabrera al cap de tres anys. Aquest, a canvi, no hi podia fer obres sense permís reial. Tanmateix, el 1306, el rei Jaume II es va mostrar indignat amb Ponç Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, perquè va fer obres al castell sense fer cas de l’anterior ordre reial i ordenà l’enderrocament de la forti.cació, que no es va portar a terme gràcies a la petició d’indult de la reina Blanca. Hostalric va passar de nou a mans de la corona, juntament amb les altres possessions que tenia en feu Bernat de Cabrera, vassall de Pere el Cerimoniós. El rei va ajusticiar el seu vassall durant una de les nombroses lluites entre nobles i rei per acaparar el poder. Amb un decret datat el 22 de setembre de 1372, el rei va retornar a Bernat de Cabrera, nét del sacri.cat, el castell de Montsoriu, la vila d’Hostalric i tot allò que abans havia format part del vescomtat de Cabrera i tots els altres castells i llocs que havien estat del seu avi abans de morir.


Camí de Ronda

L’any 1462, una altra guerra fa d’Hostalric un lloc estratègic envejat per ambdós contrincants. Es tracta de la guerra entre la Generalitat i els pagesos de remença als quals donava suport el rei Joan II. En realitat, la lluita es va convertir en un enfrontament entre la institució catalana i el rei.

Començada la guerra, la reina Joana Enríquez va enviar, el 12 de maig, al comte de Mòdica, que era el cap de les forces del castell, 200 homes per la defensa del poble. Així mateix, el cap dels remences, Francesc de Verntallat, amb 600 homes i alguns queviures, va acostar-se també a la vila. Els habitants d’Hostalric no eren gaire partidaris de la Generalitat. Per això els diputats i consellers de Barcelona van enviar el 13 de maig un emissari als jurats d’Hostalric per assegurar una bona acollida del seu exèrcit que es dirigia cap a Girona. El dia 22 de maig Pere de Belloch, capità de les forces de la Generalitat, comandant 500 homes, va arribar a Hostalric. Els habitants de la vila no li van obrir les portes però tampoc van disparar cap tret. Les tropes de la Generalitat van començar a tallar les vinyes i els camps de blat, fet que va provocar que els hostalriquencs obrissin les portes de la muralla. Amo de la vila, el capità Belloch es va ocupar de la rendició del castell, que va obtenir amb un simulacre de combat. Un cop pres el castell, només quedava la torre dels Frares, defensada per un sol home. Belloch hi va enviar ballesters i no van tardar massa a guanyar-la. Hostalric doncs, va quedar tota la guerra en poder de les forces de la Generalitat. Acabada la guerra, Hostalric, va rebre com a premi un privilegi de Joan II sobre consums i gràcies especials als seus habitants.

Durant el regnat de Carles II, al segle XVII, el francesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694, manats pel mariscal de camp Longueval, i van atacar la vila. L’endemà el general Noailles va arribar amb més soldats, la població es va rendir i la tropa es replegà al castell. Després d’una curta resistència, el marquès de Villena, governador del castell, es va rendir. Més tard els catalans van intentar recuperar el lloc, però no ho van aconseguir perquè el marquès de Villena es va retirar a Barcelona per l’alarma que va produir la notícia que més tropes franceses venien a socórrer la plaça. Els francesos no van abandonar la plaça .ns el juliol de 1695. Un any després els francesos van entrar de nou a Catalunya i el 1697 van arrasar totes les forti.cacions del castell.

A principis del segle XVIII el rei Felip V i la seva esposa van ser rebuts al castell d’Hostalric pel comte de Cavellà. Pel desembre de 1711 les tropes de Felip V van arribar a la fortalesa manats per Fienes, per obligar el comte de Staremberc a rendir-se. Però, a part de no aconseguir el seu objectiu, es van aixecar contra ells les forces de la frontera, els sometents i les companyies de Barcelona. Les tropes de Felip V van deixar el lloc i van anar cap a Girona. L’agost de 1713 les tropes de l’arxiduc Carles encara conservaven la plaça d’Hostalric en el seu poder, però en aquesta data la van lliurar a les tropes de Felip V. Durant tot aquest segle XVIII es van fer importants obres de reforma, convertint el castell en la fortalesa militar que ha arribat .ns els nostres dies.


Exterior Torre del convent

Durant la guerra de la Independència, el 1808, Hostalric va tenir un paper brillant, tant donant suport a l’entrada de queviures durant el setge de Girona com destorbant el pas de les tropes enemigues. És per això que convenia als francesos prendre la vila, però no va ser gens fàcil. Com va dir el seu governador, el coronel Estrada, Hostalric sempre va demostrar ésser una digna .lla de Girona.

Primerament va ser atacada el 7 de novembre de 1809 per un exèrcit de 4000 homes manats pel general Pino, que venien del setge de Girona. Només van trobar resistència a la Torre dels Frares i en un grup que es va tancar a l’església. Els francesos van cremar tot el poble, i els seus habitants van fugir als pobles veïns; molt pocs van poder refugiar-se al castell. A la nit van deixar la vila que va quedar 7 totalment destruïda, i van tornar a Girona. El resultat de l’atac va ser la crema de 70 cases, molta gent morta i la ruïna per a totes les famílies que es van veure obligades a marxar i deixar-ho tot.

Quan Girona ja havia capitulat el gener de 1810, s’inicià el bloqueig formal del castell que va començar el 13 de gener de 1810, quan les tropes franceses van ocupar la veïna població de Massanes. El dia 14 del mateix mes, els francesos van avançar .ns a prop del castell. Malgrat el foc que van fer des del castell i la Torre dels Frares, els francesos van prendre la vila. El dia 20 va començar una pluja de metralla i bombes sobre el castell, que va continuar l’endemà mateix. Van caure més de 3000 bombes damunt el castell, però el coronel Estrada no defallia i les tropes li eren fidels.


Claustre de l’antic convent i actual ajuntament

Va arribar el mes de maig i els assetjats del castell resistien com el primer dia, malgrat que ja faltaven els queviures i la situació era cada vegada més crítica. Ja portaven quatre mesos de setge i 4000 bombes sobre d’ells. És difícil saber quants homes assetjaren el castell. Sembla que al principi van ser uns 6000, però al .nal arribaren als 12000. Al castell, dels 2000 combatents només 1200 estaven en condicions d’agafar les armes. El coronel Estrada va decidir provar de salvar-se obrint-se pas entre l’enemic i el 12 de maig va sortir la guarnició a les 10 de la nit prenent una direcció perpendicular al camí reial de Sant Celoni, el qual va travessar amb rapidesa, igual que les hortes que separen el castell de les altures de Massanes. Van passar per can Nualart de Grions, van pujar per Sant Jacint i es van dirigir de dret a Sant Feliu de Buixalleu. Estaven a una llegua del castell quan van ser sorpresos per un escamot de francesos, als quals derrotaren a cops de baioneta. Això va provocar molt enrenou i va alertar a les tropes enemigues que estaven per la part d’Arbúcies. La guarnició es va dispersar i poc després, el coronel Estrada, va ser capturat amb 200 homes. Mentrestant els francesos encara anaven disparant contra el castell.

El capità general de Catalunya va concedir una medalla d’or als o.cials de la guarnició i una de plata a la tropa. La inscripció deia: “Valor y .delidad constante, Hostalric 12 de mayo de 1810”. Hostalric i Figueres van ser les últimes places que van abandonar els francesos a l’estat espanyol. Va ser el 4 de juny de 1814. La defensa heroica del castell en aquest episodi bèl·lic de la invasió napoleònica també va servir perquè l’Estat atorgués, el 1880, el títol d’il·lustríssim al consistori hostalriquenc.

Les guerres carlines del XIX no van tenir massa incidència a la població, tot i l’existència de la fortalesa, que va mantenir la seva condició de militar durant tot aquest segle. D’altres fets important d’aquesta centúria van ser la desamortització del convent de Mínims el 1835, la vinguda de les germanes Carmelites de la Caritat per fer-se càrrec de l’antic hospital i d’una escola de nenes el 1856, l’arribada del tren el 1860, la festa literària en honor a Frederic Soler Pitarra el 1887, la installació de l’electricitat el 1895 i la construcció de la fàbrica de taps Llensa el 1898. El 1878 sortia a la llum el primer mitjà de comunicació de la vila: El Eco de Hostalrich i des de meitats de segle moltes cases de la vila tenien servei d’aigua potable a domicili. Hostalric havia passat dels 877 habitants de .nals del segle XVIII a 1745 l’any 1887.


Muralles i torre d’Ararà Exterior

El segle XX s’inicià amb una lleu davallada de població (1315 habitants el 1900) i l’any 1904, in.uït per les idees catalanistes del moment, l’ajuntament va organitzar els primers Joc Florals d’Hostalric. La diferència entre classes socials era un fet evident a l’Hostalric de principis de segle i el 1907 hi va haver petits incidents polítics entre grups oposats. Aquells anys, però, es van caracteritzar per un gran moviment cultural amb entitats com el Grup Sport, fundat l’any 1914, l’Orfeó Hostalriquenc, fundat el 1917 i la publicació de la revista de ressonàncies noucentistes Praetorium (que va aparèixer el 1916). Els anys 20 encara se celebraven les jures de bandera a la plaça dels Bous i diverses .res i processons omplien els carrers els dies de festa.

Durant la segona República, el president Macià va visitar la població l’11 de setembre de 1932. La guerra civil del 36 s’inicià a la vila amb la crema de l’església i les alteracions pròpies de la majoria de pobles del Principat. Després de la guerra, les jerarquies del Movimiento van passar a presidir tots els actes socials de la vila. Eren els anys de l’Auxilio Social, de celebracions com la Santa Misión, la visita de la mare de Déu de Fàtima i el Día de la Liberación. L’any 1949 l’Estat va vendre el castell, ja en desús, a l’Ajuntament per 18.500 pessetes. El 1967 es van començar les obres de rehabilitació del mateix i a principis de la dècada dels 70 les fortes onades migratòries van fer créixer el poble pel sector de mas Ruyra, també anomenat La Conna. El 1976 es va inaugurar el col·legi comarcal Mare de Déu dels Socors i el 1982 la biblioteca Modest Salse, ja en plena democràcia.

Del 1979 al 1995 governà la candidatura de CiU i del 95 fins avui la del Grup Independent d’Hostalric. Actualment Hostalric sobrepassa els 3000 habitants. L’Institut d’Ensenyament Secundari, la Llar d’Infants municipal, l’arxiu dels Cabrera, la variant, l’hotel d’entitats i nou casal d’avis, la rehabilitació de les muralles són alguns dels grans projectes que el municipi prepara o ja estan enllestits en aquest nou tercer mil·lenni.


Casa de la vila

 
Avís legal Passeig de Sant Salvador ,25-27
17430 Santa Coloma de Farners
972 84 21 61
972 84 08 04
comarcaselva.cat