El municipi d’Osor se suma al projecte de dinamització cultural i turística del vescomtat de Cabrera. Un projecte que té com a objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera i,  generar una proposta conjunta potent per atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l'activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al Vescomtat.

Aquest dilluns, dia 19 de febrer, al migdia s’ha fet l’acte d’adhesió del municipi d’Osor al projecte de dinamització cultural i turística del vescomtat de Cabrera. La signatura ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal, Martí Pujals, i de l’alcalde d’Osor, Joan Pla. També hi han assistit el vicepresident 3r i responsable de l’àrea, Albert Sanz, i la consellera de Turisme, Jennifer Pérez, així com el tècnic del projecte, Àngel Vàzquez.

Amb aquesta adhesió del municipi d’Osor, ja són 11 els municipis que participen d’aquest projecte de dinamització cultural i turística a partir del llegat patrimonial dels Cabrera. 

La vall d’Osor, amb les parròquies d’Osor, Santa Creu d’Horta i Sant Miquel de Maifré, passà a formar part del vescomtat de Cabrera l’any 1352, i romangué dins del vescomtat fins al segle XIX. En nom seu administraren el terme diverses famílies destacades com els Paba, els Mata, els Recs o els Romagueres. El municipi s’adhereix al projecte afegint l’element patrimonial de la torre de Recs, una torre de defensa quadrada de quatre  plantes, molt ben conservada, bastida el 1439 per Violant de Recs, amb permís atorgat per Sança Ximenis de Cabrera i Isabel de Cabrera, senyores de la vall d'Osor.

Amb aquest element, ja són 39 els elements patrimonials que s’han posat en valor des del projecte Vescomtat de Cabrera, que des de l’any 2017 ha estructurat una proposta al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera a la comarca de la Selva i del relat històric d’aquest territori.

El president de l’ens selvatà, Martí Pujals, ha explicat que l’objectiu del projecte “ha estat posar en valor tot aquest patrimoni material i immaterial i desenvolupar una proposta conjunta per atraure nous públics als municipis que hi participen”. Actualment formen part del projecte els municipis d’Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Hostalric, Lloret de Mar, Osor, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sils i Vidreres. Està previst que pròximament s’incorpori al projecte la població de Riudarenes.

Cinc grans rutes i un total de trenta-nou elements patrimonials senyalitzats pels onze municipis que participen del projecte, permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Personatges històrics destacats com la vescomtessa Marquesa, Bernat II, Timbor de Fenollet, Bernat IV o el cosmògraf Jaume Ferrer són alguns dels personatges que acompanyen els visitants en les rutes del vescomtat de Cabrera.

La població de Vidreres ha celebrat, un any més, la Festa del Ranxo, coincidint amb Carnestoltes. Enguany, s’han preparat 2.900 litres de ranxo (en total, 29 peroles), més de 10.000 racions del plat tradicional i històric del municipi selvatà. Per part del Consell Comarcal de la Selva hi ha assistit el president del Consell, Martí Pujals; i els consellers Marina Nicolàs I Eduard Colomé.

Tot i que l’elaboració del Ranxo es fa avui, dimarts, va ser diumenge al matí quan es va començar amb la recollida del Ranxo per les cases del nucli que va ser amenitzada per l’Escola de Música Municipal de Vidreres.  Ahir dilluns, es va continuar amb la recollida per les cases de pagès per deixar-ho preparat per avui, quan a les 6 del matí s’ha començat amb l’elaboració del plat a la plaça Lluís Companys. 

Durant tot el matí, s’ha fet una fira d’Artesania i productes artesans. A partir de les 12 h, s’ha fet la tradicional subhasta del Ranxo i, posteriorment, la Rua del Ranxo i Carnaval pels carrers de la vila. Ha sigut a les 14 h, quan s’ha celebrat el tastet oficial i el repartiment de Ranxo a la plaça Lluís Companys. A partir de les 14:30 h ha començat el dinar popular per a tots aquells que volguessin degustar al plat.

A la jornada del Ranxo hi ha assistit a més de Pujals, Nicolàs i Colomé,  diferents alcaldes i alcaldesses de municipis veïns i selvatans que no han volgut perdre’s la festa de Vidreres. Enguany, també ha assistit representants de La Massana d’Andorra que el 2023 els dos pobles es van agermanar. 

En l’edició d’enguany hi consten un total de 87 creacions escèniques i musicals gestades a la comarca de la Selva

Un any més, SelvaCultura publica el Dossier d’arts escèniques i música de la Selva amb l’objectiu de fer costat al sector artístic i creatiu de la comarca

El Dossier és un instrument pràctic al servei de la cultura local per donar visibilitat a les propostes dels creadors escènics i musicals i té la finalitat de promoure el talent local i la cultura de proximitat, molt especialment entre els ajuntaments de la comarca.

En aquesta edició, el Dossier està format per 87 companyies d’arts escèniques (teatre, dansa, circ, etc.) i grups de música de diferents estils, tots ells vinculats a la comarca de la Selva i que tenen un espectacle o proposta escènica per exhibir.

Una vegada més, es manifesta que la comarca de la Selva té un ric teixit cultural, i que les arts en viu i els seus llenguatges són font constant d’innovació i un potent vector d’incidència en el desenvolupament sostenible del territori des del punt de vista del seu creixement econòmic, de la cohesió social i de la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. 

El Dossier de professionals forma part de la iniciativa SelvaCultura, una estratègia de desenvolupament de l'àmbit cultural i creatiu de la comarca que preveu tres pilars fonamentals de l'àmbit cultural: territori (acció cultural als municipis), agents culturals (professionals, entitats) i públic cultural.

Les companyies i grups de música que formen part del dossier 2024 van haver d'acreditar la seva professionalitat a partir de la seva trajectòria com a grup o intèrpret.

El conseller de Cultura, Josep Roquet, ha explicat que el Consell Comarcal de la Selva vol seguir impulsant el treball en xarxa al costat dels diferents operadors culturals que conviuen a la comarca; ajuntaments, entitats, col·lectius, companyies, centres de creació, empreses, etc., donar suport a la creació, la producció i la difusió del talent local, especialment en l’àmbit rural, així com també establir vincles entre aquests teixit cultural i el sector educatiu.

El Dossier, que forma part de l’estratègia per promoure la cultura de proximitat, es pot consultar en línia i també se’n lliuren exemplars impresos a tots els ajuntaments de la Selva.

Aquest projecte compta amb el suport de la Diputació de Girona.

El president del Consell Comarcal, Martí Pujals; i el president del Centre d’Estudis Selvatans, Joan Llinàs han entregat el diploma acreditatiu que l’acredita com a guanyador de la Beca de Recerca la Selva 2023

En el transcurs de l’acte s’ha fet la presentació de la revista anual anual Quaderns de la Selva,s 35 (2023), del Centre d’Estudis Selvatans, a càrrec del seu director Narcís Figueras Capdevila, amb la presència d’alguns dels autors.

El president del Consell Comarcal de la Selva, Martí Pujals; i el president del Centre d’Estudis Selvatans, Joan Llinàs han entregat la XVI Beca de Recerca La Selva al guanyador de l’edició d’enguany, en Xavier Soldevilla pel seu treball “Alimentació i societat a la Selva Medieval” aquest dimecres al vespre.  A l’acte també hi ha assistit l’alcaldessa d’aquesta població, Carme Salamaña, que ha donat la benvinguda als assistents a l’acte i el vicepresident 3r del Consell, Albert Sanz.

La proposta de Xavier Soldevilla pretén unir una i altra aportació historiogràfica, i analitzar de manera detallada el món de l’alimentació medieval als territoris de l’actual comarca de la Selva des del segle XIII fins al segle XVI a partir d’un buidatge exhaustiu de la documentació medieval conservada a diferents arxius de la comarca de la Selva.

Xavier Soldevilla és llicenciat en geografia i història a la Universitat de Girona (1991),i diplomat en teologia a l’Institut de Teologia de Girona (1995) i catedràtic d’ensenyament secundari a l’IES Euclides de Pineda de Mar. És membre de l’Associació d’Història Rural de les comarques gironines. Al llarg de la seva trajectòria professional ha publicat molts treballs i ha rebut diverses beques i premis.

Promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva

La Beca de Recerca La Selva té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva. La beca s’atorga al millor projecte inèdit de recerca en els camps científics que inclou l’enunciat, preferentment història i geografia, però també antropologia, sociologia, economia, dret, filologia, art, etc., referit a l’àmbit territorial de la comarca històrica de la Selva o també als territoris adjacents que hi hagin tingut una relació intensa.

La dotació de la beca és de 5.000 euros, que es faran efectius en tres parts: un 25 % en el moment de resoldre’s la concessió; un altre 25 % a la meitat del termini de realització del treball, quan s’hagi presentat i valorat la memòria preceptiva sobre l’estat de la investigació, i la resta (50 %) una vegada finalitzat el treball i després que el jurat n’hagi dictaminat la qualitat.

El jurat d’enguany estava format pel president del Centre d’Estudis Selvatans, Joan Llinàs; el director de l’Arxiu Comarcal de la Selva, que també actua de secretari, Joaquim Carreras; el conseller de Cultura, Josep Roquet; el tècnic del Museu Etnològic la Gabella, Joaquim Mateu; i el professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Narcís Figueras.

En el marc d’aquest acte s’ha fet la presentació de la revista anual Quaderns de la Selva, 35 (2023), del Centre d’Estudis Selvatans, a càrrec del seu director Narcís Figueras Capdevila, amb la presència d’alguns dels autors.

Els socis del Centre d’Estudis Selvatans que han assistit a l’acte han pogut recollir el seu exemplar de la revista.