L’energia de la biomassa

S’entén per biomassa el conjunt de la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, incloent els materials que procedeixen de la seva transformació natural o artificial. Tota aquesta varietat té com a denominador comú que la matèria orgànica prové, directa o indirectament, de la llum solar aprofitada per les plantes en el procés de la fotosíntesi. Per tant, tota aquesta matèria orgànica té una energia acumulada que pot ser alliberada i aprofitada. Hi ha diversos avantatges d’aprofitar aquesta font energètica:

- Disposa de baix contingut en carbó i elevat contingut en oxigen i compostos volàtils, que concentren una gran part del poder calorífic de la biomassa.

- Contribueix notablement a la millora i conservació del medi, ja que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera durant la combustió ha estat prèviament captat pels vegetals durant el seu creixement; el balanç final és nul.

- S’aprofiten residus o subproductes, tan agrícoles com industrials.

- L’ús de biomassa forestal revitalitza la gestió dels boscos, reduint el risc d’incendis i la propagació de plagues.

- És un combustible molt segur davant dels fòssils, amb baix risc d’explosió i emissions tòxiques.

Segons el seu origen, la biomassa es pot classificar en tres grans grups: residus agrícoles i forestals, cultius energètics (biocombustibles) i residus urbans (incineració i biogàs). Així mateix, existeixen diferents tipus d’aprofitaments energètics de la biomassa: combustió, piròlisi o gasificació.

La combustió consisteix en el que col·loquialment coneixem per cremar. Es tracta d’un tractament a una temperatura entre 150ºC i 800ºC en el què la quantitat d’oxigen no està controlada. Els residus de biomassa s’oxiden completament (reaccionen químicament amb l’oxigen) i s’obtenen gasos calents, que és la part que s’aprofita com a energia tèrmica.

La piròlisi és un tractament a una temperatura entre 500ºC i 600ºC i amb absència d’oxigen. Es basa en la descomposició per calor de la matèria orgànica i com a resultat s’obté una mescla que és en part sòlida (principalment carbó), en part líquida i en part gasosa. Els líquids i els gasos són hidrocarburs i compostos alifàtics. Aquests productes poden ser utilitzats com a combustibles i matèries primeres. És un sistema poc utilitzat.

Finalment, la gasificació és un tractament molt semblant a la piròlisi, però es diferencia en què la quantitat d’oxigen està controlada, amb la qual cosa es redueix significativament l’obtenció de sòlids respecte del procés anterior. Com a resultat s’obté un gas, anomenat gas pobre, que s’utilitza com a combustible.

Actualment, la major part del consum de biomassa a Catalunya correspon a consums directes per a la producció de calor. Es concentren principalment en el sector domèstic (consum de llenyes per a calefacció) i en el sector industrial (habitualment indústries que utilitzen biomassa per a produir energia tèrmica per alimentar algun dels seus processos productius).

Els sectors primari (agrícola i ramader) i terciari (serveis) també són consumidors de biomassa llenyosa, però en quantitats molt més reduïdes. A banda del típic consum de llenya, existeixen tractaments comercialitzats de la biomassa que serveixen per a calderes automatitzades que faciliten molt l’ús d’aquest tipus d’energia. Es tracta dels coneguts pellets, estelles i briquetes.

Si s’aprofités tota l’energia de la biomassa present a la Selva es podrien escalfar 36.000 llars de la comarca cada any

Powered by WordPress | Designed by: theme for wordpress | Thanks to Tim McGraw Tour, Körkortsteori and Wicked Fort Lauderdale