Segons informa l’Agència Catalana de l’Aigua, recentment s’ha posat en servei la depuradora i els col·lectors en alta de Riuclar, en el terme municipal de Massanes (comarca de la Selva).

Aquesta actuació ha tingut un cost de 526.000 euros i ha consistit en la construcció d’una depuradora amb tractament biològic, dissenyada per a un cabal de 174 m3/dia. També s’ha construït una xarxa de col·lectors amb una extensió de més de 300 metres.

L’aigua tractada es retorna a la riera de Massanes, conca de la Tordera, contribuint a la seva millora mediambiental. D’aquesta manera, l’aigua sanejada a la depuradora possibilitarà una reutilització indirecta o no planificada que contribuirà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos urbans, agrícoles i industrials aigües avall.

Aquesta és la 23a estació depuradora en servei a la comarca de la Selva juntament amb les plantes d’Aiguaviva Park, Anglès, Arbúcies, Blanes, Bonmatí, Breda, Caldes de Malavella, Can Fornaca, Hostalric, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Maçanet Residencial, Pantans de Montbarbat, Riells i Viabrea, Riuclar, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils-Vidreres, Tossa de Mar i Vilobí d’Onyar.

Podeu consultar la notícia íntegra en aquest enllaç

Us parlàvem en una notícia anterior de la tesi doctoral “Nous processos d’urbanització i consum d’aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions a l’àmbit gironí” de Xavier Garcia Acosta (Universitat de Girona).

Ara la tesi és disponible en línia per la seva consulta de manera que la pot consultar tothom que hi estigui interessat.

El treball té com a objectiu principal ampliar els coneixements sobre la gestió de l’aigua per a usos domèstics. Entre els diferents factors que influeixen en el consum d’aigua, els preus i altres variables econòmiques han estat objecte de bona part de les investigacions sobre el tema. No obstant això, altres factors com, per exemple, el model d’ocupació urbana dominant, l’estructura demogràfica o certs valors socials, poden tenir també un rol molt rellevant. En aquesta tesi es proposa aprofundir sobre els factors (demogràfics, territorials, socioeconòmics, culturals, etc.) que incideixen en la demanda d’aigua per a usos domèstics, a dues escales diferents però complementàries: la municipal (municipis de les comarques gironines de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany i La Selva) i la llar (urbanitzacions dels municipis de Blanes, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar, Vidreres i Vilobí d’Onyar).

La Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA) acaba de presentar, coincidint amb la celebració del dia mundial de l’aigua, la seva “Guía Nueva Cultura del Agua” que constitueix un compendi d’informació sobre un ampli ventall de temes relacionats amb l’aigua vista des de les seves perspectives socials, mediambientals, culturals, econòmiques, etc.

La guia, en un format web molt fàcil de consultar, ha estat elaborada per diferents experts espanyols, i és fruit de les demandes copsades per la FNCA els darrers anys. Els continguts, molt complets, permeten obtenir informació d’interès per tots aquells que necessitin trobar respostes relacionades amb l’aigua, la gestió administrativa, la legislació, la planificació, els ecosistemes aquàtics, les conques fluvials, les relacions econòmiques i socials de l’aigua, la comunicació i educació, etc.

Us recomanem vivament visitar aquest recurs si voleu aprofundir sobre qualsevol d’aquests aspectes relacionats amb l’aigua.

Tal com venim fent periòdicament al web del SELWA, fem un repàs de l’estat dels embassaments ara que tanquem l’hivern.

Després d’un hivern relativament sec, tot i els darrers episodis de precipitacions abundants,  les reserves d’aigua de les conques internes de Catalunya es situen al voltant del 67% de la seva capacitat total. Aquest valor està molt per sota 81% de l’any passat en aquesta mateixa època, però s’acosta força a la mitjana dels darrers 10 anys (que és del 68% en aquesta època).

Pel que fa al sistema d’embassaments que ateny la comarca de la Selva (sistema Sau-Susqueda-Pasteral), i que abasteix d’aigua potable part de Barcelona, Girona, Costa Brava, municipis de la conca, etc., els volums actuals es situen en 118 Hm³ a Sau (71% de la seva capacitat, 1 punt percentual per sota de l’any passat) i en 124 Hm³ a Susqueda (53% de la capacitat, 35 punts per sota que l’any passat). Caldrà seguir amb atenció com evolucionen els embassaments els propers mesos a mesura que hi hagi nous episodis de precipitació i es produeixi el desglaç de la neu caiguda aquest hivern a les capçaleres.

Podeu trobar informació actualitzada sobre l’estat de les reserves dels embassaments a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua

Aquest dilluns, 4 de febrer, s’ha presentat el projecte d’execució de l’itinerari de la Ruta de la Tordera i de la riera d’Arbúcies als municipis implicats en aquest projecte de desenvolupament territorial.
Aquest projecte executiu, que ha estat possible gràcies a un conveni signat pels diferents municipis, descriu la proposta de traçat de la ruta i les diferents actuacions que cal portar a terme per la seva adequació com a itinerari turístic.

La ruta conforma un itinerari que ressegueix els cursos fluvials de la Tordera i de la riera d’Arbúcies, des del seu naixement al massís del Montseny, fins a la seva desembocadura a la Mediterrània. Des del delta de la Tordera fins al peu del Montseny la ruta és molt planera i està concebuda pel cicloturisme i el senderisme (per a tots els públics). La resta del recorregut traça un itinerari circular pel Montseny, que connecta el curs alt de la Tordera i la riera d’Arbúcies, i està dirigit a la pràctica del senderisme i de la bicicleta tot terreny.

L’itinerari forma part d’un projecte de desenvolupament territorial que vol posar en valor el patrimoni natural i cultural d’aquests municipis de la conca de la Tordera i que ha de permetre vincular-hi diferents iniciatives i equipaments ja existents. En formen part els municipis riberencs dels dos cursos fluvials així com d’altres que s’hi han sumat a través d’itineraris d’enllaç a la ruta principal.