Aquesta actuació ha tingut un cost de 526.000 euros i ha consistit en la construcció d’una depuradora amb tractament biològic, dissenyada per a un cabal de 174 m3/dia. També s’ha construït una xarxa de col·lectors amb una extensió de més de 300 metres.

L’aigua tractada es retorna a la riera de Massanes, conca de la Tordera, contribuint a la seva millora mediambiental. D’aquesta manera, l’aigua sanejada a la depuradora possibilitarà una reutilització indirecta o no planificada que contribuirà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos urbans, agrícoles i industrials aigües avall.

Aquesta és la 23a estació depuradora en servei a la comarca de la Selva juntament amb les plantes d’Aiguaviva Park, Anglès, Arbúcies, Blanes, Bonmatí, Breda, Caldes de Malavella, Can Fornaca, Hostalric, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Maçanet Residencial, Pantans de Montbarbat, Riells i Viabrea, Riuclar, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils-Vidreres, Tossa de Mar i Vilobí d’Onyar.

Podeu consultar la notícia íntegra en aquest enllaç

Ara la tesi és disponible en línia per la seva consulta de manera que la pot consultar tothom que hi estigui interessat.

El treball té com a objectiu principal ampliar els coneixements sobre la gestió de l’aigua per a usos domèstics. Entre els diferents factors que influeixen en el consum d’aigua, els preus i altres variables econòmiques han estat objecte de bona part de les investigacions sobre el tema. No obstant això, altres factors com, per exemple, el model d’ocupació urbana dominant, l’estructura demogràfica o certs valors socials, poden tenir també un rol molt rellevant. En aquesta tesi es proposa aprofundir sobre els factors (demogràfics, territorials, socioeconòmics, culturals, etc.) que incideixen en la demanda d’aigua per a usos domèstics, a dues escales diferents però complementàries: la municipal (municipis de les comarques gironines de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany i La Selva) i la llar (urbanitzacions dels municipis de Blanes, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar, Vidreres i Vilobí d’Onyar).

La guia, en un format web molt fàcil de consultar, ha estat elaborada per diferents experts espanyols, i és fruit de les demandes copsades per la FNCA els darrers anys. Els continguts, molt complets, permeten obtenir informació d’interès per tots aquells que necessitin trobar respostes relacionades amb l’aigua, la gestió administrativa, la legislació, la planificació, els ecosistemes aquàtics, les conques fluvials, les relacions econòmiques i socials de l’aigua, la comunicació i educació, etc.

Us recomanem vivament visitar aquest recurs si voleu aprofundir sobre qualsevol d’aquests aspectes relacionats amb l’aigua.

Després d’un hivern relativament sec, tot i els darrers episodis de precipitacions abundants,  les reserves d’aigua de les conques internes de Catalunya es situen al voltant del 67% de la seva capacitat total. Aquest valor està molt per sota 81% de l’any passat en aquesta mateixa època, però s’acosta força a la mitjana dels darrers 10 anys (que és del 68% en aquesta època).

Pel que fa al sistema d’embassaments que ateny la comarca de la Selva (sistema Sau-Susqueda-Pasteral), i que abasteix d’aigua potable part de Barcelona, Girona, Costa Brava, municipis de la conca, etc., els volums actuals es situen en 118 Hm³ a Sau (71% de la seva capacitat, 1 punt percentual per sota de l’any passat) i en 124 Hm³ a Susqueda (53% de la capacitat, 35 punts per sota que l’any passat). Caldrà seguir amb atenció com evolucionen els embassaments els propers mesos a mesura que hi hagi nous episodis de precipitació i es produeixi el desglaç de la neu caiguda aquest hivern a les capçaleres.

Podeu trobar informació actualitzada sobre l’estat de les reserves dels embassaments a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua

La ruta conforma un itinerari que ressegueix els cursos fluvials de la Tordera i de la riera d’Arbúcies, des del seu naixement al massís del Montseny, fins a la seva desembocadura a la Mediterrània. Des del delta de la Tordera fins al peu del Montseny la ruta és molt planera i està concebuda pel cicloturisme i el senderisme (per a tots els públics). La resta del recorregut traça un itinerari circular pel Montseny, que connecta el curs alt de la Tordera i la riera d’Arbúcies, i està dirigit a la pràctica del senderisme i de la bicicleta tot terreny.

L’itinerari forma part d’un projecte de desenvolupament territorial que vol posar en valor el patrimoni natural i cultural d’aquests municipis de la conca de la Tordera i que ha de permetre vincular-hi diferents iniciatives i equipaments ja existents. En formen part els municipis riberencs dels dos cursos fluvials així com d’altres que s’hi han sumat a través d’itineraris d’enllaç a la ruta principal.

El màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua forma professionals en l’estudi, diagnosi i gestió de l’aigua i els sistemes aquàtics, mitjançant l’aprofundiment en els coneixements científics, metodològics i tècnics que en són necessaris. El màster proporciona, no solament els coneixements, si no que impulsa la realització de projectes que sorgeixin dels aspectes plantejats en col·laboració amb entitats públiques i privades. En aquest sentit, el SELWA ha comptat anteriorment amb la col·laboració d’alumnes del màster en projectes com el de la ruta de la Tordera.

Podeu veure i descarregar la presentació a continuació:

La qualitat de les aigües de la UE no és massa bona, tot i les millores introduïdes en els últims anys. També preocupa la quantitat d’aigua, ja que la seva escassetat està afectant cada vegada més zones d’Europa i el fet que fenòmens extrems, com ara inundacions, estan augmentant en molts Estats membres.
Per assolir l’objectiu de la Directiva Marc de l’aigua, ja vigent, d’un bon estat de les aigües per al 2015, el pla per a l’aigua estableix un plantejament estratègic amb tres vessants: la millora de l’aplicació de la política d’aigües de la UE; una major integració dels objectius de la política d’aigües en altres polítiques (agricultura, pesca, energia…); l’eliminació de les llacunes del marc vigent, especialment en relació amb els instruments necessaris per augmentar l’eficiència en l’ús de l’aigua.

El pla per a l’aigua remarca que preservar l’aigua no només serveix per protegir el medi ambient, la salut i el benestar, sinó que també fomenta el creixement econòmic i la prosperitat. És una manera de vetllar perquè el sector de l’aigua de la UE aprofiti plenament el seu potencial de creixement i perquè puguin prosperar tots els sectors econòmics que depenen de la disponibilitat d’aigua de certa qualitat, creant així oportunitats de creixement i ocupació. El pla té el suport de la Cooperació d’Innovació Europea sobre l’Aigua, que es va posar en marxa el maig de 2012.

Podeu consultar la notícia original i el text de la comunicació de la Comissió Europea.

La tesi aprofundeix sobre els factors que incideixen en la demanda d’aigua per a usos domèstics (factors demogràfics, territorials, socioecòmics, culturals…) i ho fa des de dues escales diferents. D’una banda s’ha fet un treball a nivell municipal (prenent en consideració diversos municipis de les comarques gironines) en què es mostra com entre els factors més determinants que expliquen el consum domèstic d’aigua hi ha la densitat de població, el percentatge de segones residències, l’edat dels empadronats o la seva procedència.

Per altra banda l’estudi treballa a un nivell de detall de llars. En aquest darrer cas s’han analitzat diverses urbanitzacions de la comarca de la Selva (Blanes, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar i Vilobí d’Onyar) i s’ha estudiat la significació de diverses variables en relació als consums d’aigua.

La tesi ha estat dirigida per Anna Ribas i Albert Llausàs i s’inscriu al programa de doctorat de ciències experimentals i sostenibilitat de la UdG. Podeu trobar una ressenya completa al següent enllaç.

A la caminada, d’uns 9 quilòmetres, hi van assistir un centenar de persones i al llarg del recorregut es van visitar alguns indrets emblemàtics del municipi, com ara el Pla de Vidreres o la Torre i els Pantans d’en Llobet. Durant la sortida es va donar a conèixer la vegetació de l’entorn i les característiques del vessant interior de l’espai natural Ardenya-Cadiretes. Els pantans d’en Llobet van servir d’escenari per explicar la importància d’aquests espais humits per la flora i la fauna de l’entorn i el seu origen i funció.

La ruta dels Pantans d’en Llobet és un dels senders que el municipi de Vidreres ha adequat recentment, dins una xarxa que també inclou altres recorreguts que menen al Castell de Sant Iscle, a l’ermita de Caulés i que enllacen amb altres itineraris fins a Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Lloret de Mar.

La sortida, que és gratuïta i apta per a tots els públics, s’iniciarà al pavelló esportiu de Vidreres a les 10h i comptarà amb el guiatge d’un expert local.

Per a més informació consulteu el cartell de la sortida

Us hi esperem!