La complexitat dels treballs ha obligat a dissenyar un seguit d’estructures i mètodes específics per a les obres. Des de finals de l’any passat es treballa en una de les vàlvules, i es compta que s’haurà canviat a principi d’agost. A finals de setembre es preveu tenir acabada tota l’estructura, i formigonar tot el conducte i fer-hi les proves de càrrega. El procés, doncs, haurà durat gairebé un any, però el calendari per acabar el canvi de totes quatre vàlvules es preveu que duri un any i mig. El motiu és que s’ha utilitzat aquesta primera vàlvula per comprovar que tots els elements de l’obra funcionen correctament, però també s’han hagut de modificar sobre la marxa aspectes de trasllat del material i d’execució dels treballs, que en algun moment fins i tot s’han hagut de paralitzar. “La feina l’hem feta senzilla, però la realitat és que s’han hagut de fer molts càlculs, i els enginyers han hagut de tenir en compte multitud d’aspectes”, va explicar Josep Serrano, cap de l’agrupació Ter d’Endesa.

Aigua de garantia

Cal tenir en compte que l’aigua produïda a la dessalinitzadora és recurs de garantia que fa possible el subministrament d’aigua en èpoques de sequera i en moments en què manca el recurs. Per aquest motiu, el règim de funcionament de la dessalinitzadora, que ha oscil·lat entre el 10 i el 50% durant aquests dotze mesos, és condicionat per l’estat dels embassaments i de les aigües subterrànies. En aquest sentit, com més aigua hi ha als embassaments, menys aigua produeix, i a l’inversa. D’aquesta manera, es desenvolupa una optimització dels recursos existents que aprofita al màxim l’aigua de què es disposa i redueix la dependència envers els embassaments i els recursos subterranis.

Des de l’entrada en servei d’aquesta instal·lació, els embassaments han gaudit d’un bon estat de reserves, i, per tant, no ha calgut incorporar més aigua de la planta (binomi màxima disponibilitat – cost raonable). En aquest sentit, la regulació del riu Llobregat enguany ha permès treballar amb les plantes potabilitzadores d’aigua d’Abrera (ATLL) o Sant Joan Despí (Agbar) a màxim rendiment, i, a més, ha fet possible un cabal superior als 2 m3/s en el tram final fins a la desembocadura.

Millora de la qualitat

L’aportació d’aigua procedent de la dessalinitzadora, juntament amb les millores tecnològiques de les dues grans plantes de tractament d’aigua potable al riu Llobregat (Abrera i Sant Joan Despí), han permès millorar la qualitat de l’aigua subministrada a bona part de la zona centre i sud de la xarxa d’abastament d’ATLL, fet que ha comportat també una millora de la percepció organolèptica de l’aigua (gust) en molts dels municipis connectats a la xarxa regional.

Eficiència energètica

L’avançada tecnologia de la dessalinitzadora permet minimitzar-ne el consum energètic i reduir-ne el consum energètic a la meitat mitjançant els recuperadors d’energia. El consum energètic resultant de la producció d’aigua en planta, inclosa la captació, és al voltant dels 2,9 kWh per metre cúbic d’aigua produïda a la sortida de la planta.

A més, s’està finalitzant la instal·lació de plaques fotovoltaiques a totes les cobertes de la planta que farà possible implantar-hi una potència de 1.300 kW. La inversió serà propera als 4,6 milions d’euros i permetrà col·locar les plaques en una superfície de 15.000 m2. Els treballs finalitzaran aquest mes de juliol i es preveu que les plaques estiguin operatives durant el mes d’agost un cop passats tots els tràmits pertinents.

Cal tenir en compte que la dessalinitzadora va ser guardonada fa tres mesos amb els Global Water Awards 2010 com la millor planta dessalinitzadora del planeta. Aquests premis són el reconeixement més prestigiós que atorga el sector internacional de l’aigua als millors projectes, companyies i persones relacionades amb aquesta indústria.

Pla de gestió de l’aigua

Aquesta és una de les actuacions previstes en el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya, actualment en fase d’informació pública, el qual, una vegada el Govern l’hagi aprovat, esdevindrà el full de ruta de la planificació i gestió de l’aigua en els pròxims sis anys (2010-2015). Aquest Pla consolida una nova disponibilitat d’aigua en l’horitzó 2015 de fins a 389 hectòmetres cúbics anuals de nou recurs gràcies a la dessalinització, la reutilització, la descontaminació d’aqüífers i la recuperació de captacions en desús, i l’estalvi i l’eficiència de les xarxes, cosa que garanteix l’abastament fins a l’any 2027. Alhora, permet assolir el bon estat ecològic i químic en un 67% dels nostres rius i aqüífers i implantar-hi cabals ambientals.

Els acords de custòdia són pactes voluntaris entre entitats de custòdia (l’Ajuntament de Sils en aquest cas) i els propietaris dels terrenys que es volen conservar. Comporten uns compromisos per a les dues parts dirigides a recuperar o mantenir el patrimoni natural o cultural de les finques. Aquests acords de col·laboració entre l’Ajuntament i el propietari beneficia tant a la propietat com al conjunt de visitants de l’estany: al propietari, perquè obté recursos humans per gestionar la seva finca, a més del reconeixement social i la satisfacció personal pel fet de contribuir a conservar la natura, i als visitants perquè poden gaudir d’un espai més ben gestionat.

Una de les mesures de gestió que es duran a terme és la recuperació del prat de dall, un dels elements més significatius del paisatge botànic de l’Estany de Sils, una comunitat que la composen gran diversitat de plantes herbàcies que havien tingut interès com a farratge, i el seu manteniment només és possible mitjançant l’explotació tradicional fent una dallada a la primavera-estiu i ocasionalment la pastura o redall a la tardor-hivern. Sense aquesta gestió el prat degenera envaït per comunitats de ribera o aiguamoll i la seva diversitat florística desapareix.

Una altra de les mesures de gestió és la millora de l’hàbitat dels tortugues autòctones: la tortuga d’estany, Emys orbicularis, i la de rierol, Mauremys leprosa, que estan en gran competència amb la tortuga de Florida (Trachemys scripta), aquesta última al·lòctona.

I finalment una altra mesura de gestió a destacar, és la gestió del sotabosc que és realitzarà en algunes parcel·les per tal de potenciar una bona estructura vegetal, herbassars humits, boscos de freixeneda, rouredes, etc. Es tindran en compte les activitats tradicionals desenvolupades antigament, el grau d’humitat del sòl i la vegetació potencial.

Hostalric disposa d’una important zona natural delimitada pel riu Tordera i la riera d’Arbúcies. Aquesta zona d’aiguabarreig entre ambdós cursos d’aigua està declarada espai PEIN i inclosa dins la Xarxa Natura 2000. Actualment, aquest espai està força degradat per la presència de flora exòtica invasora i deixalles, entre d’altres alteracions producte de l’activitat humana. Amb l’objectiu de millorar la salut i restaurar els ecosistemes riberencs, l’ajuntament d’Hostalric, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva (projecte SELWA), la Diputació de Girona i “la Caixa”, han iniciat aquest juliol els treballs de millora i restauració de les ribes de la Tordera i la riera d’Arbúcies. El cost total del projecte s’estima en 43.000€, dels quals 34.000€ sorgeixen del conveni de col·laboració entre la diputació de Girona i “la Caixa” per a la millora d’espais naturals.

L’inici de les actuacions s’ha fet coincidir amb la finalització del període de nidificació de l’avifauna, i s’ha previst que finalitzi a mitjans de novembre. Les principals actuacions previstes es centren en l’eliminació i control de la flora al·lòctona invasora, la retirada de runes i deixalles i la recuperació d’hàbitats naturals. En concret, s’eliminaran espècies invasores com la canya, el raïm de moro o el xuclamel japonès de forma manual i mecanitzada, i es recuperarà la diversitat biològica típica d’aquests ambients mitjançant la plantació de vegetació de ribera com freixes, oms o gatells. A la vegada, es realitzaran actuacions de protecció i potenciació dels prats secs mediterranis adjacents als cursos fluvials, els quals presenten petites plantes anuals d’interès botànic i paisatgístic. Aquestes actuacions es centraran en aclarides, combinades amb les pastures amb bestiar domèstic que tenen lloc a la zona. També està previst millorar la salut de l’ecosistema gestionant els abocaments incontrolats i retirant arbres morts dins de la llera del riu, els quals dificulten la circulació de l’aigua i poden resultar un perill en cas de fortes avingudes. Finalment, es farà una campanya de sensibilització i difusió de les actuacions per a la ciutadania, mitjançant la instal·lació de panells interpretatius.

La major part de les actuacions es realitzaran amb la participació de col·lectius amb dificultats d’inserció laboral, i en aquest cas es comptarà amb la participació de la Fundació Astres, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels col·lectius de persones desafavorides de les comarques gironines, fent possible la seva inserció laboral. En aquest mateix sentit, la Fundació Astres incorporarà treballadors del municipi d’Hostalric que compleixin amb els perfils requerits.

En data 6 de juliol, la majoria dels embassaments de les conques internes se situen a un 75%-100% de la capacitat màxima, exceptuant el de la Boadella, amb un 40,82%. Catalunya, per tant, manté un nivell d’aigua abundant gràcies a una primavera fresca amb precipitacions abundants esteses gairebé per tot el territori. No obstant això, cal seguir fent una planificació hidrològica adequada i tenir en compte les alternatives existents (dessalinització, recuperació d’aqüífers, millora de xarxes, reutilització i estalvi) per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua. Consulteu aquí l’estat dels diferents embassaments.

Així mateix, l’aplicació L’Aigua en temps real proporciona un servei d’informació sobre l’estat de l’aigua a Catalunya en temps real per millorar-ne l’ús i potenciar un millor servei i una difusió de la informació hidrometeorològica disponible. Les diferents consultes poden donar informació, entre moltes altres opcions, sobre la qualitat i la quantitat de l’aigua, tant d’aigües superficials com subterrànies i costaneres; informació específica sobre inundabilitat i espais fluvials, o dades corresponents a la cartografia i les masses d’aigua a Catalunya.

Podeu consultar aquí l’evolució dels cabals interanuals del Ter entre els anys 2008 i 2010.

El cost total del projecte és d’uns 8 milions d’euros, dels quals el 50% els pagarà l’ACA i l’altra meitat els Ajuntaments. Dins de la part dels Ajuntaments, Santa Coloma finançarà el 41%. El projecte serà viable gràcies al fet que la dessalinitadora de Blanes ha de passar de produir el doble d’hectòmetres cúbics, dels 10 actuals passarà a 20.

L’aigua potable de Caldes de Malavella, que prové de diferents aqüífers, sempre ha tingut, per causes naturals, concentracions d’arsènic. Amb la construcció de la planta potabilitzadora d’arsènic es resol aquesta problemàtica que durant anys ha afectat a la població. La planta potabilitzadora de Caldes de Malavella ha començat a funcionar a ple rendiment el mes de maig de 2010 i aquests darrers mesos de prova han certificat que l’eliminació d’arsènic a l’aigua de boca és total.

Així mateix, durant l’acte d’inauguració també es va presentar la campanya “Comptagotes: perquè tots comptem, no l’esgotem” i es van repartir kits d’estalvi d’aigua entre tots els assitents. Aquesta campanya, que compta amb la subvenció de l’ACA i la coordinació del Consell Comarcal de la Selva i l’Ajuntament de Caldes de Malavella, es durà a terme durant aquest estiu i consisteix en una campanya de sensibilització sobre el consum d’aigua i la contaminació de les aigües residuals. Per fomentar la reducció del consum, es té previst repartir 2.300 kits que inclouen una bossa de mesura, un fulletó informatiu, i dos reductors de cabal per a la dutxa i l’aixeta del lavabo. Amb la propera factura del servei d’aigua potable, tothom rebrà a casa seva un full amb una enquesta que es podrà bescanviar, un cop omplerta, per un d’aquests kits. Els punts de recollida previstos són el Mercat municipal (Plaça de la Selva: Dimarts 13 i 27 de juliol, de 9 a 1) i la Deixalleria municipal (C/ Ponent s/n: a partir del 28 de juliol).

Els  tres  municipis  del  litoral  selvatà  tindran platges  amb  bandera  blava durant la present temporada d’estiu. En total són set les platges, a més del Club de Vela Blanes, que han aconseguit el distintiu Bandera Blava per aquesta temporada. A Blanes són la platja de la vila, la platja de S’abanell i la platja de Sant Francesc. A Lloret de Mar la platja de la vila i la platja de Sa Boadella. Finalment, a Tossa de Mar hi ha la Platja Gran i la Mar Menuda. A més a més, en la categoria de Marines, també el Club de Vela Blanes ha aconseguit la Bandera Blava.

La bandera blava és un distintiu que atorga anualment la fundació europea d’Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i instal·lacions. Per a més informació sobre aquest distintiu consulteu el següent enllaç.